Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac.
Pertangué als ducs d’Híxar. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Meià -Noguera-
Antic poble i castell, que és l’origen de la vila.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics.
El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià.
Medinyà -Gironès-
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.
El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.
Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.
Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.
Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.
Matamargó
Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.
Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.
Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.
Matamala -Ripollès-
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
Matajudaica
Poble de l’antic municipi de Casavells, al nord del poble, a l’esquerra de la riera de Daró. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal d’Empordà.
Mata-solana
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (978 m alt), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló.
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià.
La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial.
Mata -Pla de l’Estany-
Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles.
La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona.
L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts.
El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.
Masuques, les
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(o les Massuques, o les Casetes de Llopard) Poble, situat a la dreta del riu de Foix, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.
L’església de Sant Esteve és romànica (segle XI) i depèn de la parròquia de Castellet.
Massivert
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.323 m alt), dins l’antic terme de Malpàs, situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).
L’església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.
