(Sant Ferriol, Garrotxa)
Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segle XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont.
Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de la Miana.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Mur, en procés de despoblament, situat al nord-oest del cap del municipi.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur.
Forma popular del poble de Bestracà.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Caseria i, juntament amb la Torre, antiga quadra, situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent.
Pertanyia a l’antic municipi de Castellàs (Pallars Sobirà).
Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.
El lloc és esmentat ja el segle IX.
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracals.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac.
Pertangué als ducs d’Híxar.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Veure> Castellmeià (llogaret i antic terme).
Dades dels Països Catalans 