Arxiu d'etiquetes: pobles

Alfauir (Safor)

5 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)

Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu de Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Àrea comercial de Gandia.

Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.

El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.

Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Enllaç web: Ajuntament

Alfàs del Pi, l’ (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 19,30 km2, 88 m alt, 21.357 hab (2014)

(ant: l’Alfàs de Palop) Estès entre els termes de la Nucia, Altea, Benidorm i la mar.

L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat durant anys l’agricultura, principalment de secà, que tanmateix no havia pogut impedir durant la primera meitat del segle XX un fort corrent emigratori cap a Amèrica i a l’Àfrica del Nord. A partir del 1960, però, aquest corrent s’ha invertit, gràcies a la gran influència de la veïna vila turística de Benidorm, circumstància que ha multiplicat per sis la població del municipi.

El poble, situat a l’interior, a pocs quilòmetres de la costa, era un antic castell de defensa contra els pirates.

Dins el terme es troben els caserius de l’Albir i de Carbonera.

Alfarrasí (Vall d’Albaida)

Deixa un comentari

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,36 km2, 197 m alt, 1.252 hab (2014)

Situat al centre de la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, al sud de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.

L’agricultura ha estat la base tradicional de l’economia del municipi, amb predomini del secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall, el raïm de taula. La sèquia d’Alfarrasí, amb aigües procedents del riu d’Albaida, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu (cereals i hortalisses). Els darrers anys, però, la indústria s’ha desenvolupat notablement, sobretot la tèxtil, que dóna feina a una gran part de la població i n’ha impulsat un fort creixement. Àrea comercial de Xàtiva.

Al poble, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda entre els anys 1763 i 1779.

Enllaç web: Ajuntament

Alfarb (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,41 km2, 94 m alt, 1.553 hab (2014)

(cast: Alfarp) Situat a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre, al sud-oest de València.

El territori, bàsicament agrícola, és dominat pel secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges i cereals). El regadiu, principalment tarongers, aprofita aigües de la sèquia d’Alfarb, de la d’Alèdua i del subsòl. La ramaderia porcina i l’avicultura completen les activitats econòmiques. Àrea comercial de València. Amb tot, l’emigració, sobretot a València i França, ha estat una constant tradicional del municipi.

Entre Alfarb i el terme veí de Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d’època romana.

Enllaç web: Ajuntament

Alfara del Patriarca (Horta)

11 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,98 km2, 35 m alt, 3.219 hab (2014)

(ant: Alfara de l’Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles) Situat a la dreta del barranc de Carraixet, al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, s’alimenta amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme. La principal font de riquesa del municipi és, però, la indústria, sobretot teuleries i rajoleries.

El poble, pràcticament unit al nucli urbà de Montcada, era una antiga alqueria islàmica. L’església parroquial de Sant Bartomeu va ser edificada el 1732 al lloc del primitiu temple gòtic. Al poble hi ha també l’antic palau senyorial de Cruïlles i, cap al sud, l’antic convent franciscà de Sant Dídac, de finals del segle XVI, avui convertit en fàbrica de llumins.

Enllaç web: Ajuntament

Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre)

5 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,71 km2, 70 m alt, 545 hab (2014)

(o Alfara d’Algímia, o Alfara de Torres Torres) Al límit amb l’Alt Palància i amb la zona de llengua castellana del País Valencià.

Entre la part muntanyosa del terme, coberta de pinedes, i la plana, a la vall del riu Palància i on predomina el regadiu (tarongers i horta), amb aigua provinent de la sèquia major de Morvedre i de les fonts d’Àrguines, s’estén una amplia zona, la més extensa del terme, dedicada al secà (principalment garrofers, i unes quantes ha d’oliveres).

Amb tot, la manca de perspectives econòmiques ha afavorit els últims anys l’emigració de bona part de la població, sobretot cap a Sagunt.

El poble està situat al peu d’un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits.

Alfafara (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 19,78 km2, 582 m alt, 418 hab (2014)

Situat al sector occidental de la valleta d’Agres. El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos: al sud, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al nord, les serres de la Solana i de la Filosa; al nord-oest d’Alcoi. La terra no conreada ocupa una gran extensió (boscs de pinedes i pasturatges estacionals).

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses), que aprofita l’aigua de les fonts. Pedreres. La indústria tèxtil, modesta però tradicional al municipi, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble, un antic lloc islàmic, es troba assentat en un coster de la serra de Mariola. Es va separar del terme de Bocairent, del qual formava part, el 1632.

Enllaç web: Ajuntament

Alfafar (Horta)

15 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 10,1 km2, 6 m alt, 21.305 hab (2014)

Situat al sud de la ciutat de València.

L’agricultura de regadiu (hortalisses i arròs) ocupa tot el terme i s’alimenta d’aigua de la sèquia de Favara. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels mateixos propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar oví, cabrum, boví i porcí). Tanmateix, la principal activitat econòmica del municipi és avui la indústria (mobles de fusta, begudes, productes químics), el desenvolupament de la qual ha provocat els darrers anys un fort creixement de la població. Àrea comercial de València.

El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba a 5 km de la ciutat de València; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Do, construïda el segle XVIII.

Dins el terme es troben els caserius o llogarets de l’Orba, del Tremolar i de Sant Jordi d’Alfafar i el despoblat de Ravissanxo.

Enllaç web: Ajuntament

Aler

4 Respostes

(Benavarri, Ribagorça)

Poble (669 m alt), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador i prop de la carretera de Benavarri a Graus. Era un antic municipi (juntament amb l’actual despoblat de Puigverd) agregat al de Benavarri abans del 1930.

L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda. La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona.

El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe.

Alenyà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,34 km2, 5 m alt, 3.283 hab (2012)

Situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet.

La base de l’economia local ha estat tradicionalment el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, amb un dels índexs de producció més alts del Rosselló, si bé l’horticultura ha progressat molt els darrers anys gràcies a la instal·lació de nombrosos hivernacles.

La població, després d’alguns alts i baixos, ha experimentat últimament un fort creixement, a causa de la proximitat dels centres turístics de la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia, amb retaules barrocs dels segles XVII-XVIII.

El terme comprèn també l’antic poble de Boaçà.