Arxiu d'etiquetes: pobles

Altorricó *

(Llitera)

Grafia tradicional del municipi del Torricó.

Altet, l’ -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.

La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.

Alt Aran *

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Altre nom de l’antic municipi de Cap d’Aran.

Alquerieta de Guardamar, l’ *

(Safor)

Altre nom del poble de Guardamar de la Safor.

Alqueries, les (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,6 km2, 40 m alt, 4.423 hab (2014)

(cast: Las Alquerías del Niño Perdido) Situat a la dreta del riu Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de la ciutat i, especialment, de l’estació de Borriana, a la part meridional de la ciutat de Vila-real.

L’economia local té com a activitat econòmica bàsica l’agricultura de regadiu, especialment de taronges i, secundàriament, d’hortalisses.

El municipi era una partida d’uns 12 km2, al qual van donar nom les antigues alqueries de Bellaguarda, Bonastre i Malretorn, es va constituir l’any 1985 per segregació del de Vila-real.

Al terme s’hi troben, disseminades, al voltant d’un miler de cases de camp. Hi passa el ferrocarril i la carretera de Barcelona a València.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria d’Enric Tallada, l’ *

(Costera)

Antic nom del poble de Novetlè.

Alqueria de la Comtessa, l’ (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,04 km2, 16 m alt, 1.521 hab (2014)

(ant: la Vila de la Comtessa) Situat a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia, al sud de la ciutat.

L’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia comuna d’Oliva i dominada pels tarongers, ocupa quasi la totalitat del territori, molt pla. La terra inculta és gairebé inexistent i només hi ha unes poques hectàrees de secà, amb oliveres i garrofers. La ramaderia és domèstica. Hi ha també algunes indústries relacionades amb l’activitat agrícola. Àrea comercial de Gandia.

La població es manté estacionària. Fou tradicional l’emigració a França.

Dins el terme es troben el despoblat de l’Alqueria dels Frares i el caseriu del Rabat.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria de Don Enric, l’ *

(Safor)

Nom amb què era conegut el segle XVII el poble de Guardamar de la Safor.

Alqueria d’Asnar, l’ (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 1,08 km2, 394 m alt, 527 hab (2014)

(o el Ràfol Blanc) Situat al pla de Muro, a la vall alta del riu d’Alcoi, que travessa el terme.

L’abundància de fonts provinents de la serra de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla hi afavoreixen l’agricultura de regadiu (oliveres, vinya i hortalisses a les hortes petites). Tanmateix, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, amb una important fàbrica de paper que dóna feina a la major part de la població, la qual s’ha triplicat durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El terme es troba dividit en un sector principal i dos de més petits, o enclavats, situats entre municipis veïns. La capital es troba a la riba esquerra del riu d’Alcoi.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria Blanca, s’ -Mallorca-

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.

El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).

El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.