Arxiu d'etiquetes: pobles

Arracó, s’

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de Sant Josep de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.

Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.

Es tradicional l’emigració a França.

Arques, vall d’ * -Alt Urgell-

(Coll de Nargo, Alt Urgell)

Veure> Valldarques  (poble).

Arneva

(Oriola, Baix Segura)

Poble, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Segura, al límit amb la zona muntanyosa.

El 1952 fou erigida una parròquia.

Arinsal

(la Massana, Andorra)

Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.

Hi passa l’antic camí de la Massana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Massana i d’Ordino).

L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.

Ariany (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 23,14 km2, 124 m alt, 903 hab (2014)

Situat cap a llevant des Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

Economia agrària. Àrea comercial de Manacor. Població en descens.

El poble és una antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja el segle XVI, començà a parcel·lar les seves propietats al terme de Petra, municipi del qual es va segregar el 1981, després d’haver-ho intentat en dues ocasions més (1925 i 1949). A l’església de la Nostra Senyora d’Ariany, construïda el darrer quart del segle XVIII i esdevinguda església parroquial el 1935, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, que hi va ser portada de Madrid el 1717 pel primer marquès d’Ariany en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus.

Al terme s’hi han trobat jaciments pre-talaiòtics.

Enllaç web: Ajuntament

Argeleta (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)

(cast: Argelita)  Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.

L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.

El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.

Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.

Enllaç web: Ajuntament

Arenes de Foixà, les *

(Foixà, Baix Empordà)

Altre nom del poble de Sant Llorenç de les Arenes.

Arenals del Sol, els

(Elx, Baix Vinalopó)

Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.

Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.

Arenal, s’

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.

Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.

Arboçols (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,05 km2, 594 m alt, 101 hab (2012)

Situat al límit amb la Fenolleda, drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a l’esquerra de la Tet.

La base de l’economia local és l’agricultura, predominantment de secà, hom conrea sobretot cereals i vinyes. Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla. Ramaderia bovina. Àrea comercial de Perpinyà. Les seves activitats econòmiques no han impedit una important davallada de la població, la qual ha anat disminuint durant tot el segle XX.

Al poble, situat sota el coll Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, ja esmentada el 1142.

Dins el terme hi ha el poble i antic priorat de Marcèvol i, prop del mas de Lluçanès, un dolmen rectangular.