Poble (1.250 m alt), situat al vessant occidental del pic Gallinero.
La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al segle XVI del bisbat de Lleida.
Constituí fins a la segona meitat del segle XIX un municipi independent.
Municipi de l’Alt MIllars (País Valencià): 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014)
(cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l’exportació de la fusta i l’escorça de pi, la seva principal font d’ingressos.
L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l’emigració.
El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscs.
El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius.
Enllaç web: Ajuntament
Poble i parròquia (Nuestra Señora de la Aparecida), a la zona de llengua castellana del País Valencià. És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella.
Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres. Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago.
Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.
Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els costals de l’Aldosa i els costals d’Anyós.
La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.
Altre forma del nom del poble d’Annauir.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)
Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.
El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 7,84 km2, 235 m alt, 195 hab (2012)
(o: Ancinyà, ant: Ancinyans, occ: Ancinhà, fr: Ansignan) És de llengua occitana, situat a la vall del riu Aglí, les aigües del qual són aprofitades per a l’agricultura, al vessant meridional de la serra de Verges, al nord de Perpinyà.
El conreu principal del municipi és la vinya, que s’enfila per la zona muntanyosa del terme, també hi ha arbres fruiters. Prop del poble hi ha una fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica.
La població es mantingué estable fins a mitjans segle XIX i després a anat disminuint, amb més o menys intensitat, durant tot el segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és emplaçat a la dreta de l’Aglí, prop de la confluència amb l’Adasig.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Grafia tradicional del poble de les Encies.
(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.
Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.
Fou municipi independent fins al 1883.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012)
(fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes) Situat a l’eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges.
Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l’agricultura de regadiu.
El poble d’Angostrina és dividit pel riu d’Angostrina, a l’esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de Sant Andreu, del segle XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics.
Dins el terme, que comprèn també el despoblat d’Envalls, s’hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes.
Dades dels Països Catalans 