Arxiu d'etiquetes: pobles

Bigastre (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,08 km2, 24 m alt, 6.762 hab (2014)

(cast: Bigastro) Estès a la dreta del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. La vegetació natural ocupa un terç del terreny.

La vida econòmica local és dominada per l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i productes d’horta) alimentat amb aigua del riu per les sèquies d’Alquibla i del Camp. El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers. Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Oriola. El municipi manté un creixement demogràfic progressiu pràcticament des de la seva constitució al final del segle XVII.

El poble, que agrupa tota la població del terme, es formà a partir del nucli de Llocnou dels Canonges, amb l’augment de població el poble rebé el nom de l’antiga ciutat de Bigastrum, a la qual hom atribuí erròniament el mateix emplaçament. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Betlem.

També comprèn un enclavament a la zona est separat del territori pel municipi d’Oriola.

Bicorb (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Beranui (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,62 km2, 995 m alt, 97 hab (2014)

(cast: Beranuy o Veracruz) Situat a la vall del riu Isàvena. El terreny, molt muntanyós, accidentat per les serres de Vallabriga (nord) i del Cis (sud-est), és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i pasturatges permanents.

La ramaderia (bovina, porcina i ovina) és la primera font d’ingressos del municipi, amb l’agricultura de regadiu (que produeix hortalisses, patates i llegums) i de secà (amb conreus de cereals i vinya) com a activitats subsidiàries. Àrea comercial de Graus. Tanmateix, la població ha experimentat un descens notable durant els darrers cent anys.

El poble és a l’esquerra de l’Isàvena. El 1966 el terme es va annexar el de Calbera, on hi ha l’antic monestir benedictí d’Ovarra, i va rebre el nom oficial de Veracruz.

Dins el nou terme municipal es troben també els pobles de Pardinella, Vallabriga i Biasques, i els despoblats de Rallui i Fornons.

Benissuera (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 1,99 km2, 200 m alt, 195 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, que limita el terme pel sud-oest, al nord-est d’Ontinyent.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, on predomina el secà, dedicat principalment a la vinya (raïm de taula), els cereals i l’olivera; el regadiu és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous. Àrea comercial de Xàtiva. La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris.

La manca de recursos econòmics del municipi ha provocat una lenta però constant davallada demogràfica que s’inicià ja a les darreries del segle XIX amb les primeres emigracions.

El poble, que agrupa pràcticament la totalitat de la població, és d’origen islàmic i està situat a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi, cal esmentar l’església de Sant Josep (segle XVII) i el palau senyorial dels Bellvís.

Enllaç web: Ajuntament

Benissoda (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4 km2, 319 m alt, 434 hab (2014)

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la del Comtat, al nord-est d’Ontinyent. Al sud, el relleu és accidentat per la serra d’Agullent; hi abunden els boscos de pins. El terme és drenat pel riu de Baladrar i el barranc de Benissoda.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura; el regadiu, alimentat per un petit pantà que aprofita el curs del riu de Baladrar, és dedicat a cereals, arbres fruiters i productes d’horta; al secà es cultiva la vinya, l’olivera i el garrofer, a més de cereals i llegums. Àrea comercial d’Ontinyent. La població es doblà al llarg del segle XVIII, i després s’estacionà.

El poble, situat al peu de la serra d’Agullent, vora la carretera d’Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. L’església depèn de la parròquia d’Albaida.

Benissanó (Camp de Túria)

7 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 2,32 km2, 70 m alt, 2.287 hab (2014)

Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus.

El regadiu, en expansió gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l’economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l’avicultura complementen l’oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Àrea comercial de València. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar.

El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l’antic castell senyorial (castell de Benissanó), del segle XV, força ben conservat; i l’església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l’art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699).

Enllaç web: Ajuntament

Benirredrà (Safor)

5 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0.39 km2, 25 m alt, 1.639 hab (2014)

(o Beniardà) Situat en un territori pla, a l’horta de Gandia, municipi al qual està gairebé unit, a l’esquerra del riu d’Alcoi.

El terme és molt petit i ocupat gairebé tot ell pel regadiu (taronges, melons, que han substituït l’antic conreu de moreres), que s’alimenta d’aigua de la sèquia de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi; a les poques terres de secà s’hi cultiven arbres fruiters. La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris. Hi és produïda mel destinada a l’elaboració de dolços de Gandia. Amb tot, bona part de la població activa del municipi treballa a la veïna ciutat de Gandia, que gairebé envolta el terme. L’evolució demogràfica ha anat creixent fins al 1970, per a minvar els darrers anys.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç i, sobretot, l’edifici i temple neogòtic de les esclaves del Sagrat Cor, construït al començament del segle XX.

Enllaç web: Ajuntament

Beniparrell (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,66 km2, 20 m alt, 1.956 hab (2014)

Situat al sector oriental de la comarca, al sud de València.

El territori, completament pla, és drenat pel barranc de Picassent i és ocupat en gran part pel regadiu, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i produeix principalment tarongers, seguit d’hortalisses i arbres fruiters; han perdut importància el conreu de l’arròs i el blat. L’oferta econòmica del municipi es complementa amb la ramaderia estabulada, l’avicultura i algunes activitats industrials vinculades a les indústries de la ciutat de València (contraplacats, mobles, paper, joguines). La població ha experimentat un notable creixement a partir de mitjan segle XIX.

El poble, vora de l’antic camí ral de Madrid, és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Bàrbara. Fou centre de la baronia de Beniparrell.

Benimuslem (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 4,18 km2, 44 m alt, 668 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer, al sud-oest d’Alzira i al sud de València.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que és alimentada per la sèquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers, seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris i, en menys quantitat, per arrendataris. Àrea comercial d’Alzira.

La població experimentà, a partir de les darreries del segle XIX, un augment progressiu mantingut fins al 1960; des d’aleshores la tendència s’invertí, però actualment s’ha estabilitzat.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció. Fou centre de la baronia de Benimuslem.

Dins el terme es troben el despoblat de Mulata, al nord del poble, i el llogaret del Pujol.

Benimodo (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 12,5 km2, 42 m alt, 2.254 hab (2014)

Estès dins l’àrea d’influència de Carlet, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a l’oest per alguns petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents a la conca del Xúquer; al sud de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn (porcs) i de llet, i l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), que s’alimenta principalment d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i de pous; el secà (raïm moscatell) és en regressió. Àrea comercial de València.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció.

El terme municipal comprèn també, si bé separat del territori, el petit enclavament i antic terme de Ressalany, situat entre els termes de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.

Enllaç web: Ajuntament