Arxiu d'etiquetes: pobles

Búger (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014)

Situat als vessants d’un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. Àrea comercial d’Inca. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir.

El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic.

Enllaç web: Ajuntament

Bugarra (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,3 km2, 165 m alt, 756 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. El terreny, accidentat pels contraforts de la serra de Xiva, és ocupat en tres cinquenes parts del territori per la vegetació natural (pasturatges).

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, dedicat especialment a la vinya (que produeix vi de bona qualitat), oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), aprofita l’aigua del Túria a través de diverses sèquies. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia (bestiar oví i cabrum) i dues mines de caolí, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població tendeix a disminuir de manera lenta però constant.

El poble es troba a l’esquerra del Túria; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del final del segle XVII.

Bufali (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 239 m alt, 175 hab (2014)

Estès a la dreta del riu Clariano, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha ramaderia (cria de bestiar cabrum i porcí). Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble, que formà part del marquesat d’Albaida, està situat sobre un petit turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Loreto. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609.

El municipi comprèn també el petit enclavament de la Muntanya de Bufali, entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la muntanya del Palomar.

Brullà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,83 km2, 46 m alt, 1.155 hab (2012)

(fr: Brouilla) Estès pel sector meridional de la plana rossellonesa, travessat pel riu Tec, a l’esquerra del qual s’estén la major part del terme, al límit amb el baix Vallespir.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, dedicada especialment a la vinya; també hi ha conreus d’arbres fruiters (préssecs, albercocs i pomeres) i hortalisses. La producció de sorra i grava per a la construcció és important. Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles.

El poble és emplaçat a poca distància a l’esquerra del riu Tec; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau i planta trilobulada a la capçalera, amb un portal esculpit de marbre blanc i gris, a la sagristia es conserven dues taules procedents d’un retaule del segle XVI amb escenes de la vida de Crist.

La senyoria de Brullà passà a partir del segle XII, a mans del comte d’Empúries.

Bou (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,90 km2, 39 m alt, 3.221 h (2012)

(o Baó, fr: Baho) Situat al Riberal, a l’esquerra de la Tet.

L’agricultura ha estat sempre la base econòmica del municipi; s’hi cultiva vinya per a la producció de vi de taula; i al regadiu, llegums i arbres fruiters, els quals són possibles gràcies al sistema introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà, que aprofita l’aigua de la Tet i la fertilitat del terreny. La indústria és representada per una fàbrica de ciment. Àrea comercial de Perpinyà. Degut a la proximitat i la influència de Perpinyà (d’on Bou tendeix a esdevenir un satèl·lit), la seva població s’ha triplicat en les tres últimes dècades.

El poble depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà, conserva les antigues muralles del fort que envoltava el veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica, ampliada el segle XVIII, amb tres retaules barrocs.

Bonrepòs i Mirambell (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,05 km2, 27 m alt, 3.507 hab (2014)

Situat a la vora del barranc de Carraixet, al nord de València.

Tota la superfície del terme és ocupada per conreus molt diversos de regadiu (patates, blat de moro, tomàquets), alimentats per la sèquia de Montcada. La majoria de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i la resta, per parcers i arrendataris. Ramaderia bovina, porcina i equina; granjes avícoles. La vida econòmica del municipi es complementa amb l’activitat d’algunes petites fàbriques i alguns tallers, que s’ha beneficiat de l’expansió industrial de la comarca: paperera, alimentària, metal·lúrgica. Àrea comercial de València.

La població, molt dispersa en barraques i alqueries, ha mantingut una línia ascendent des del començament del segle XX i s’ha estabilitzat darrerament.

El poble de Bonrepòs, cap del municipi i antiga alqueria islàmica, es troba actualment unit al nucli del seu agregat Mirambell.

Enllaç web: Ajuntament

Bonansa (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)

Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.

Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.

Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.

Bompàs (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bolulla (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.

Bolquera (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.