Arxiu d'etiquetes: pobles

Bufali (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 239 m alt, 175 hab (2014)

Estès a la dreta del riu Clariano, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha ramaderia (cria de bestiar cabrum i porcí). Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble, que formà part del marquesat d’Albaida, està situat sobre un petit turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Loreto. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609.

El municipi comprèn també el petit enclavament de la Muntanya de Bufali, entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la muntanya del Palomar.

Brullà (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,83 km2, 46 m alt, 1.155 hab (2012)

(fr: Brouilla) Estès pel sector meridional de la plana rossellonesa, travessat pel riu Tec, a l’esquerra del qual s’estén la major part del terme, al límit amb el baix Vallespir.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, dedicada especialment a la vinya; també hi ha conreus d’arbres fruiters (préssecs, albercocs i pomeres) i hortalisses. La producció de sorra i grava per a la construcció és important. Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles.

El poble és emplaçat a poca distància a l’esquerra del riu Tec; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau i planta trilobulada a la capçalera, amb un portal esculpit de marbre blanc i gris, a la sagristia es conserven dues taules procedents d’un retaule del segle XVI amb escenes de la vida de Crist.

La senyoria de Brullà passà a partir del segle XII, a mans del comte d’Empúries.

Bou (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,90 km2, 39 m alt, 3.221 h (2012)

(o Baó, fr: Baho) Situat al Riberal, a l’esquerra de la Tet.

L’agricultura ha estat sempre la base econòmica del municipi; s’hi cultiva vinya per a la producció de vi de taula; i al regadiu, llegums i arbres fruiters, els quals són possibles gràcies al sistema introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà, que aprofita l’aigua de la Tet i la fertilitat del terreny. La indústria és representada per una fàbrica de ciment. Àrea comercial de Perpinyà. Degut a la proximitat i la influència de Perpinyà (d’on Bou tendeix a esdevenir un satèl·lit), la seva població s’ha triplicat en les tres últimes dècades.

El poble depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà, conserva les antigues muralles del fort que envoltava el veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica, ampliada el segle XVIII, amb tres retaules barrocs.

Bonrepòs i Mirambell (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,05 km2, 27 m alt, 3.507 hab (2014)

Situat a la vora del barranc de Carraixet, al nord de València.

Tota la superfície del terme és ocupada per conreus molt diversos de regadiu (patates, blat de moro, tomàquets), alimentats per la sèquia de Montcada. La majoria de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i la resta, per parcers i arrendataris. Ramaderia bovina, porcina i equina; granjes avícoles. La vida econòmica del municipi es complementa amb l’activitat d’algunes petites fàbriques i alguns tallers, que s’ha beneficiat de l’expansió industrial de la comarca: paperera, alimentària, metal·lúrgica. Àrea comercial de València.

La població, molt dispersa en barraques i alqueries, ha mantingut una línia ascendent des del començament del segle XX i s’ha estabilitzat darrerament.

El poble de Bonrepòs, cap del municipi i antiga alqueria islàmica, es troba actualment unit al nucli del seu agregat Mirambell.

Enllaç web: Ajuntament

Bonansa (Ribagorça)

12 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)

Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.

Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.

Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.

Bompàs (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bolulla (Marina Baixa)

6 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.

Bolquera (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Bolbait (Canal de Navarrés)

4 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Bissaürri (Ribagorça)

15 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)

(cast: Bisaurri)  Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.

El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.