Arxiu d'etiquetes: pobles

Benimeli (Marina Alta)

3 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,50 km2, 92 m alt, 419 hab (2014)

Situat a la subcomarca coneguda com la Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu Girona, que travessa l’extrem meridional del terme; al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), que s’ha expandit en època moderna, i de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu.

Dins el terme es troba el castell i antic terme de Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom.

Benimassot (Comtat)

8 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 729 m alt, 113 hab (2014)

Situat a la vall de Seta, limitant al sud amb el barranc de Benimassot, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la serra de l’Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues).

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’accentuà durant els anys 1950, però darrerament s’ha estabilitzat.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista, restaurada el 1907.

El terme comprèn els despoblats de Beniaissó, Beniàsmet i, a l’oest del poble, el Rafalet de Beniaissó.

Benimarfull (Comtat)

6 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014)

Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d’Alcoi prop de l’embassament de Beniarrés, al nord-est d’Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Almudaina.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Àrea comercial d’Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’ha accentuat durant la segona meitat del segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVI.

Al sud del terme es troba el despoblat de l’Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d’aigües sulfuroses construït a mitjan segle XIX.

Benimantell (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa: 37,9 km2, 547 m alt, 499 hab (2014)

Situat a la vall de Guadalest, prop del seu embassament. El territori, molt muntanyós, limita al sud amb la serra d’Aitana i a l’est amb la de la Xortà.

L’activitat econòmica del municipi és limitada i basada en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), que ocupa només una cinquena part de la superfície del terme. Algunes hectàrees més de regadiu i la ramaderia ovina complementen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera lenta però constant al llarg del segle XX, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és d’origen musulmà; hi destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme comprèn el veïnat de l’Almanaquer, el despoblat d’Ondara i les caseries del Molí d’Ondara, Sanxet, l’Arc i de les Cases de l’Arc, separat del terme.

Enllaç web: Ajuntament

Benillup (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 3,4 km2, 565 m alt, 104 hab (2014)

(ant: Benillup de Fenollar) Estès per la vall de Travadell, al nord-est d’Alcoi. El relleu és força accidentat pels contraforts de la serra de l’Almudaina i de l’alt de la Capona. Hi neixen els barrancs de Caraita i del Sofre, afluents per la dreta del riu d’Alcoi, que actuen de col·lectors d’aigües.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya, ametllers), circumstància que ha provocat una lenta però constant pèrdua demogràfica que s’inicià ja a mitjan segle XIX. La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa i la parceria. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Roser, que havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574.

Enllaç web: Ajuntament

Benijòfar (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,39 km2, 18 m alt, 3.791 hab (2014)

(cast: Benijófar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i olivera). Àrea comercial d’Oriola.

El poble, d’origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del riu Segura. L’església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou.

El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de barons de Benijòfar.

Benigembla (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014)

Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l’església parroquial de Sant Josep, d’estil neoclàssic.

Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d’origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa.

Beniflà (Safor)

3 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0,60 km2, 50 m alt, 451 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme, al sud-oest de Gandia. Ocupa un petit sector de la fèrtil plana al·luvial del riu.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu. El tradicional conreu de la morera (en funció de la seda) fou substituït al principi del segle XX pels conreus de tarongers i hortalisses primerenques, gràcies a l’aprofitament del riu a través de la sèquia comuna de Gandia. La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe. Hi ha magatzems de fruites. Àrea comercial de Gandia. La població, amb tot, tendeix a disminuir, amb lleugeres oscil·lacions, a partir del segon terç del segle XX.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, que havia estat annexa de la de Potries.

Enllaç web: Ajuntament

Benifato (Marina Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 11,9 km2, 658 m alt, 168 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest i situat al nord-est d’Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. Àrea comercial d’Alcoi.

La minsa economia del municipi ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Dins el terme es troba el llogaret d’Atzeneta.

Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre)

15 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s’han estès darrerament, gràcies a l’augment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Àrea comercial de València.

Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Gil.

Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.

Enllaç web: Ajuntament