Arxiu d'etiquetes: pobles

Massanassa (Horta)

7 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,59 km2, 11 m alt, 9.149 hab (2014)

Situat al sud de València, prop de l’Albufera, en un territori pla.

El regadiu, alimentat per la sèquia de Favara, és dedicat als productes hortícoles propis de la comarca (cacauets, cebes, blat de moro) i a l’arròs; l’extensió d’aquest últim conreu s’ha incrementat considerablement durant el segle XX a causa de l’aprofitament del terreny de l’Albufera, encara que actualment es troba en regressió. Hi té una certa importància la ramaderia bovina i porcina, i també l’avicultura. La indústria, en expansió, ocupa actualment prop de la meitat de la població activa, i les principals són l’alimentària, la de la fusta, la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat constant des de la fi del segle XVIII.

El poble, d’origen islàmic, forma pràcticament una conurbació amb Catarroja; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn també la partida de l’Orba.

Enllaç web: Ajuntament

Massalfassar (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,53 km2, 9 m alt, 2.475 hab (2014)

Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l’indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Àrea comercial de València.

Al poble, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del segle XVII; té estació de ferrocarril.

Enllaç web: Ajuntament

Masos, els (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,71 km2, 360 m alt, 888 hab (2012)

(fr: Los Masos) Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l’oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d’horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l’elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d’equins. Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Prada. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d’algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar.

El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l’església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet.

El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars.

Baulòria, la *

Deixa un comentari

(Vilafant, Alt Empordà)

Altre nom del poble de Palol Sabaldòria.

Marquixanes (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,79 km2, 272 m alt, 548 hab (2012)

Estès a banda i banda de la Tet, a la seva confluència amb la coma d’Espirà, al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de regadiu i de secà (conreus d’arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l’altra vinícola. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, centrat per l’antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007.

Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers.

Marines (Camp de Túria)

9 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014)

Situat al límit amb l’Alt Palància, comarca on estava situat l’antic poble (Marines Vell), abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble (Marines Nou) va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d’Olocau.

Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l’agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. Àrea comercial de València.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria. L’antic poble, a l’esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d’estiueig.

L’antic terme comprenia també els despoblats de l’Olla i de Torres.

Batlliu de Sas, el *

Deixa un comentari

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Altre nom de l’antic municipi de Benés.

Manuel (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,05 km2, 40 m alt, 2.543 h (2014)

Situat a la vall baixa del riu d’Albaida, al sector sud de la comarca, al límit amb la Costera i al nord de Xàtiva. Una quarta part del terme no és conreat i ocupat en gran part per matollar.

La principal activitat és l’agricultura de regadiu, que és possible gràcies a les sèquies derivades del riu i per la plana al·luvial del Xúquer; s’hi conreen tarongers, hortalisses i arròs; la minsa agricultura de secà és dedicada a uns bancals de garrofers i oliveres. La indústria hi és molt diversificada, principalment les derivades de l’agricultura, a més de la fusta, de la construcció, etc. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la dreta del riu d’Albaida, al peu d’un turó, i forma un continu urbà amb els de l’Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel, agregats el 1836, i el de l’Énova. Hi destaca l’església parroquial de Sant Gil, barroca (fi del segle XVII). Fou centre de la baronia de Manuel.

El municipi comprèn, a més, les Salines i el despoblat de Roseta.

Enllaç web: Ajuntament

Macastre (Foia de Bunyol)

3 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar.

Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s’hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. Àrea comercial de Bunyol. La població, molt afectada per l’emigració, s’ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, on s’aixecava l’antic castell de Macastre, d’època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.

Loriguilla (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 72,42 km2, 110 m alt, 1.879 hab (2014)

Gran part del territori és dins la comarca veïna dels Serrans, en zona de parla castellana, a la conca mitjana del Túria.

Bona part d’aquestes terres, com també l’antic poble, acabaren inundats pel pantà de Loriguilla, fet que ha provocat el trasllat de la població a una propietat del terme de Riba-roja, on ha estat edificat el nou poble sense que aquest hagi perdut la jurisdicció sobre el terme primitiu. Una bona part del terme és coberta de boscs de pins i carrasques, molt malmesos pels incendis.

L’agricultura de regadiu és dedica preferentment al conreu de tarongers. Àrea comercial de València.

El poble és situat a l’esquerra del Túria. El poble antic, d’origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva, i l’església parroquial, del segle XVIII, era dedicada a sant Joan.