Mullera de la capçalera del riu d’Arinsal, al peu del pic del pla de l’Estany (2.851 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Estany, pla de l’ -Andorra-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: planes
Espinal, pla de l’ -Vallès Oriental-
Altiplà (1.200 m alt) del massís del Montseny, a l’est de les Agudes.
Drova, la
Llogaret, al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúver.
Depressió Valenciana
(País Valencià)
Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de les Cabrelles, a l’oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver pel sud.
El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d’enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d’anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l’acció en els últims temps de l’home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments.
La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Parentxisa.
Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l’Albufera.
Costa, pla de la -Andorra-
Altiplà de la parròquia, situat al límit amb l’Alt Urgell i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l’oest, pel riu d’Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l’est, pel riu d’Erts o d’Arinsal i per la ribera d’Ordino.
La seva altitud és de 1.800 m damunt la Massana i fins a 2.364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Cívis. És en part cobert de bosc (bosc de Pal, al nord; bosc de Sispony, al sud).
Cortes, mola de -Vall de Cofrents-
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Gran plataforma, entre el massís del Caroig, al sud, del qual forma part, i el riu Xúquer, al nord.
Té una altitud de 800 a 900 m. Hi abunda la cabra salvatge.
Colata
Despoblat, al pla de Colata, estès a la dreta del riu d’Albaida.
Antic lloc de moriscs (18 famílies el 1609), el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata, imatge que fou traslladada modernament a Montaverner.
Cardell
Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014)
(cast: Vistabella del Maestrazgo) Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu.
Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és al capdamunt d’un turó, dominant el pla; l’església parroquial de l’Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24).
El municipi comprèn, a més, l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi.
Enllaç web: Ajuntament
Vinçà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)
(fr: Vinça) Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).
Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.
La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.
El municipi comprèn també el poble de Saorla.
Dades dels Països Catalans 