Arxiu d'etiquetes: planes

Llosars, vall de

2 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

(o Llosas)  Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.

L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.

El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.

Llitera -Baix Cinca-

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca)

Caseria i partida de regadiu (pla de Llitera), situada a l’extrem sud-oriental del terme, al sector regat pel canal d’Aragó i Catalunya, als altiplans de l’esquerra del Cinca.

Llíria, camp de

2 Respostes

(Camp de Túria)

Gran pla que cobreix la major part del municipi de Llíria i tot el de Benissanó, nucli del Camp de Túria.

Llacuna, pla de la

1 Resposta

(la Vall de Gallinera, Marina Alta / Vilallonga de la Safor, Safor)

Altiplà, situat a l’est de la serra de la Safor, entre els dos municipis.

Jan, pic de

Deixa un comentari

(Canillo, Andorra)

Cim (2.600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, contrafort meridional del pic de Revés.

Entre aquests i el pic de la pala de Jan (2.669 m) s’obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.

Ivarsos, els

1 Resposta

(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)

Caseria, situada a l’extrem sud-occidental del terme, al pla dels Ivarsos, a l’esquerra de la rambla Carbonera, poc abans del seu aiguabarreig amb el riu de Montlleó.

Guillem, pla -Conflent/Vallespir-

10 Respostes

(Conflent / Vallespir)

Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.

Gandia, horta de

24 Respostes

(Safor)

Plana regada que constitueix el sector oriental de la comarca. S’estén des dels vessants de les serralades prebètiques interiors fins al mar, i és regada pel riu d’Alcoi i el seu afluent, el Vernissa, a través de la sèquia reial d’Alcoi i les sèquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa.

L’economia es basa en l’agricultura; hi ha un clar predomini del regadiu (principalment tarongers), que és exclusiu als municipis situats a la plana al·luvial del riu d’Alcoi i que alterna amb el secà als municipis situats als vessants muntanyosos de l’interior.

Les activitats industrials i comercials es concentren a Gandia, ciutat que actua com a mercat de tota l’horta.

Fredes

Deixa un comentari

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.

Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.

Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.

Foia de Cerdà, la

5 Respostes

(Costera)

Petita plana de la comarca, regada pel barranc de la Foia o de Fontanars, a l’est de la vall del riu Cànyoles.

El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis.