(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs.
Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Arxiu d'etiquetes: Pla d’Urgell
Margalef, batalla de
(Margalef / Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 abril 1810)
Fet d’armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.
Linyola, baronia de
(Linyola, Pla d’Urgell, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, localitzada al poble.
Fou integrat un quant temps a la baronia de Bellpuig, quan aquesta passà als Cardona d’Anglesola (1400).
Després en fou separat i, al segle XVIII, fou patrimoni dels comtes d’Altamira.
Bullidor, el
2 Respostes
Poble, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu. Fou municipi fins a mitjan segle XIX.
La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot; el 1859 el títol passà als Dalmases.
Arcs, els -Pla d’Urgell-
Poble (217 m alt), situat a l’esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila.
L’església de Sant Antoni és agregada a la parroquial del Poal; havia estat, ja el segle XII, una de les filials de l’església major de Balaguer.
Dins l’antic terme dels Arcs (que fou municipi fins a mitjan segle XIX) es troba el caseriu de les Tarroges.
Aguilella
Vila-sana (Pla d’Urgell)
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 19,10 km2, 249 m alt, 721 hab (2017)
(ant: Utxafava) Situat al nord-est de la comarca, a l’est de l’antic estany d’Utxafava o estany d’Ivars, actualment dessecat, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Agricultura amb conreus de cereals, hortalisses, fruiters i farratges. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Mollerussa.
El poble és al sud de l’estany d’Utxafava; església parroquial de Sant Miquel.
El municipi comprèn, a més, la caseria de les Novelles i el despoblat dels Obergs.
Fins al 1935 formà part del municipi de Castellnou de Seana, amb el nom d’Utxafava.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell)
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 13,98 km2, 290 m alt, 1.159 hab (2017)
Situat al límit amb l’Urgell i les Garrigues, a les ribes del Corb, en un terreny pla regat pel canal d’Urgell.
Hi predominen els conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal; els conreus més estesos són els de cereals (blat de moro, blat i ordi), arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), hortalisses i alfals. La ramaderia ovina, bovina i porcina i l’avicultura, complementen l’agricultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble és troba uns 2 km a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida; església parroquial de Sant Pere. Formà part de la baronia de Bellpuig.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Torregrossa (Pla d’Urgell)
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 40,52 km2, 232 m alt, 2.192 hab (2017)
Situat al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, a la zona regada pel canal d’Urgell, en un terreny pla.
L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de regadiu (regats amb aigües derivades del canal auxiliar d’Urgell) sobre el de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), fruiters, patates, ametller i olivera. Predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia de bestiar porcí, oví, boví i aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen islàmic, és troba al voltant d’una petita eminència amb les restes de l’antic castell de Torregrossa, al costat de l’església parroquial de l’Assumpció.
El municipi comprèn, a més, la caseria i l’antic terme de Margalef, els despoblats de Vilaplana, Vimpeli i Paradell.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Sogues, les
(Bellvís, Pla d’Urgell, segle XIV)
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues). Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís. El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades.
El culte es constata des del s XIV. El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari. El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó. Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641.
Hi ha alguns llibrets en català del s XVII i començament del XVIII que expliquen l’aparició històrica del santuari, de Nicolau Ferrer i Sauret i dels trinitaris Lambert Domínguez i Josep Manuel Torrentó, i una Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues, de Josep Roig, manuscrita.
La imatge és d’alabastre, gòtica. L’aplec se celebra el 6 d’octubre.
Dades dels Països Catalans 