(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
Pintor anònim català, posteriorment ha estat identificat amb Joan Antigó (segle XV).
(Illes Balears ?, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor i daurador. En 1640 decorà les ventalles de l’orgue del temple de Santa Maria, a Manresa.
Féu altres obres a la mateixa ciutat i a Navarcles (Bages).
(Torelló, Osona, 1854 – 1891)
Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d’inspiració religiosa.
Esculpí i pintà bon nombre d’obres per a diversos temples.
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)
Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.
Destacà pels seus paisatges i les seves marines.
(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1920 – Martorell, Baix Llobregat, 14 agost 2012)
Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d’algunes narracions curtes.
La seva pintura és d’un figurativisme constructiu i estilitzat.
(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)
Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 març 1911 – Buenos Aires, Argentina, 8 octubre 1966)
Pintor. La seva obra s’inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.