(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).
Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.
(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
Veure> Francesc Olives (pintor català, 1502-segle XVI).
(Albaida, Vall d’Albaida, 6 febrer 1932 – 28 juliol 2023)
“Monjalés” Pintor. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló (1957).
Després d’una primera etapa, en què es mostrà adherit a l’expressionisme abstracte, derivà, els anys 1960, cap a la nova figuració, propera al pop-art i als treballs de l’Equip Crònica.
Ha fet nombroses exposicions nacionals i estrangeres i ha participat en diversos certàmens internacionals.
(Alcoi, Alcoià, 1896 – València, 1968)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i resident des de jove a Barcelona (1917). Participà en nombroses certàmens i obtingué premis importants. Fou professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Cultivà preferentment el paisatge, la natura morta i el retrat. També va destacar com a gravador a l’aiguafort.
(Alacant, 25 març 1923 – novembre 1995)
Pintor. La seva pintura de caràcter neoexpressionista li ha donat èxits notables.
(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)
Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.
Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.
Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.
El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
Dades dels Països Catalans 