(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)
Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.
Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.
(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)
Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.
Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de Belles Arts de València.
(València, 13 juliol 1903 – 25 novembre 1958)
Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l’escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme.
Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l’església de l’Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l’Ajuntament valencià (1958).
Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).
(València, 1872 – 1924)
Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).
Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.
Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.
Sobrenom del pintor valencià Josep de Ribera i Cucó (1591-1652).
(València, 1635 – Madrid, 1673)
Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.
Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.
(València, 1781 – segle XIX)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, institució de la qual el 1832 esdevingué acadèmic de mèrit especialitzat en flors. El 1804 obtingué un primer premi atorgat per l’Acadèmia de Sant Carles.
Feu dibuixos de la seva especialitat per reproduir en teixits i és autor de nombroses pintures, dues de les quals són al Museu de Belles Arts de València.
(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)
Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.
La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.
(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)
Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.
Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).

Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).
Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.
Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)
Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).
Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.