(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)
Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.
Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.
Publicà El Conservador de los niños (1797).
(Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)
Enginyer. Director d’Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954).
S’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939.
Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española.
(ort trad: Freixa) Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.
Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.
En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.
(o les Cases d’Aguilera) Poble (420 m alt), al nord del terme, a la dreta de la riera de Ca N’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església (Santa Maria) és tinença parroquial.
Dades dels Països Catalans 