Arxiu d'etiquetes: pics

Maladeta, la

(Ribagorça)

Massís dels Pirineus axials, vora la Vall d’Aran, s’estén en direcció nord-oest – sud-est, al sud-oest d’aquesta vall, al nord del Vallhiverna, afluent de l’Éssera, i a l’est de la vall de Benasc.

És el massís pirinenc més elevat: el pic de la Maladeta assoleix 3.308 m, i la màxima altitud és de 3.404 m a l’Aneto.

La part principal està constituïda per una massa granítica, i la cobertora, per materials paleozoics; el contacte d’aquestes roques amb el granit determinà el seu metamorfisme. El relleu és essencialment modelat pel glacialisme quaternari, del qual encara resten vestigis a les glaceres actuals,

Els principals rius que hi neixen són la Noguera Ribagorçana i l’alt Éssera; aquest darrer, per un fenomen càrstic de circulació subterrània, desapareix al forat dels Aigualluts, ressorgeix als güells d’Et Joèu i desemboca a la Garona, després d’haver travessar la divisòria entre el vessant mediterrani i l’atlàntic.

La vegetació alpina (pi negre, avets, prats) determina el paisatge típic d’alta muntanya.

Hi ha refugis de muntanya, com el de la Renclusa.

Major, puig -Mallorca-

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Pic (1.445 m alt), el més alt de Mallorca i de totes les Illes Balears.

Situat al sector central de la serralada de Tramuntana, sobre la vall de Sóller, i envoltat per la banda meridional i oriental per la serra d’Alfàbia i el puig de Massanella.

Està constituït per materials juràssics.

Llops, coma de -Andorra-

(Encamp, Andorra)

Coma de la parròquia, que aflueix al riu d’Ensagens per l’esquerra; davalla del pic de Llops (2.858 m alt), a l’oest de la cresta de Pessons.

Llardana, serra de

(Ribagorça)

Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons.

Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres.

El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana.

Bondidier, pic le

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.150 m alt) del sector meridional del massís de la Maladeta, que domina l’estany de Cregüenya.

El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidier, mort el 1942, conservador del museu de Lorda (Bigorra).

Joanantoni, portella de

(Encamp, Andorra)

Pas (2.650 m alt) de la parròquia, entre les valls de la Valira d’Encamp i de la Llosa (Baixa Cerdanya), entre el pic de la portella d’Engaït (2.773 m alt) i el pic de la portella de Joanantoni (2.772 m alt).

Jan, pic de

(Canillo, Andorra)

Cim (2.600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, contrafort meridional del pic de Revés.

Entre aquests i el pic de la pala de Jan (2.669 m) s’obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.

Infern, coma de l’ -Conflent-

(Fontpedrosa, Conflent)

Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.

S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.

Grist

(Saünc, Ribagorça)

(cast: Eriste)  Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist. L’església parroquial és dedicada a sant Feliu.

Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist).

Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l’Éssera.

Gasamir, pic de

(Castell de Vernet / Vernet, Conflent)

Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí i de Sant Vicenç.