Coma de la parròquia, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita (2.756 m alt), entre el port de Perafita (2.582 m) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera.
El riu de Perafita, que es forma en aquesta coma, aflueix, per l’esquerra, el riu Madriu a Entremesaigües.
Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campcardós.
(Conflent)
Pic (2.470 m) dels Pirineus axials, situat sobre la vall de Lladura, entre els estanys de Bassetes i de Balcera i el pic de Camporrells.
Separa la conca atlàntica (riu Lladura, afluent de l’Aude) de la mediterrània (la Tet).
(els Angles / Formiguera, Capcir)
Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.
Contrafort (2.620 m alt) del massís de la Maladeta, a l’est de la tuqueta Blanca.
Domina l’estany de Paderna (2.225 m alt), a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa.
Pic (562 m alt) de l’illa, situat a la serra de Ferrutx a l’extrem septentrional de la serralada de Llevant, de la qual és la principal alçada.
(Safor)
Massís calcari de la comarca, que s’estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l’horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna.
Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i , d’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix els 840 m alt al pic de Mondúver. És l’extrem sud-est del Sistema Ibèric.
(Dorres / Enveig, Alta Cerdanya)
Contrafort (2.202 m alt) meridional del Carlit, termenal dels dos municipis.
Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.
Cims (pic del Mener Nou, 2.828 m alt, a l’oest, i pic del Mener Vell, 2.820 m, a l’est) de la línia de crestes que separa Andorra del país de Foix.
Domina els estanys de Ransol, prop del més alt dels quals (estany de la Mina) hi ha una antiga mina de ferro.
Dades dels Països Catalans 