(l’Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895)
Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk.
Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877.
És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d’altres obres.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1820 – Barcelona, 14 agost 1882)
Pianista. Excel·lí en l’ensenyament a Barcelona.
És autor de diverses composicions originals.
Com a pianista del Cafè de la Rambla, a Barcelona, féu que aquest establiment adquirís un nom en la vida musical.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1887 – Barcelona, 11 desembre 1948)
Pianista. Deixeble de Carles G. Vidiella, realitzà una brillant carrera concertística.
Actuà amb Pau Casals, Francesc Costa i altres instrumentistes notables.
Fou professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
(Figueres, Alt Empordà, 28 octubre 1876 – 1 febrer 1951)
Pianista. Fou deixeble de Carles Gumersind Vidiella.
Més tard s’establí a París, on completà la seva formació amb Moszkowski.
Tingué bons èxits en les seves actuacions, sobretot a París i a Barcelona.
(Barcelona, 1887 – Madrid, 13 novembre 1967)
Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra.
Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes.
Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l’estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l’articulació dels dits.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 – Barcelona, 8 agost 1941)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi.
Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat.
Es dedicà a l’ensenyament. És autora d’obres per a piano i per a piano i cant.
(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)
Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.
Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.
Escriví obres per a piano.
(Barcelona, 19 octubre 1869 – 24 maig 1943)
Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d’audicions de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Fou professora de l’Escola Municipal de Música barcelonina, on s’havia format. La seva tasca docent resultà important.
Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.
(Reus, Baix Camp, 8 gener 1893 – 12 gener 1909)
Pianista. Fou molt precoç. Als deu anys triomfava ja en uns concerts al Palau Reial de Madrid.
Estudià amb Enric Granados i més tard al Conservatori de París, amb Rislar.
La seva carrera restà trencada per la mort prematura.
(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.
Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.
És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.
Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.
Dades dels Països Catalans 