Arxiu d'etiquetes: pianistes

Milà i Romeu, Leonora

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 març 1942 – )

Pianista i compositora. Deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes, debutà com a concertista quan només tenia 13 anys amb una gira de concerts per Suïssa, Alemanya i Anglaterra amb la London Philarmonic Orchestra.

La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat bàsicament a l’estranger i ha enregistrat una veintena de discs amb obres dels principals compositors clàssics i contemporanis.

Com a compositora, és autora d’obres per a piano i orquestra i música escènica. Entre les seves creacions sobresurten l’òpera Woyzeck and Marie i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a San Petersburg el 8 d’agost de 1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Mussorgskij l’any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu.

Granados i Campiña, Enric

32 Respostes

(Lleida, 27 juliol 1867 – Canal de la Mànega, 24 març 1916)

Compositor i pianista. Estudià piano i composició a Barcelona i completà la seva formació a París amb Bériot. Inicià la seva activitat com a concertista a Barcelona. Fundà la Societat de Concerts Clàssics (1889) i l’Acadèmia Granados (1901), on donà classes de piano.

El primer èxit el tingué a Madrid amb l’òpera Maria del Carmen (1898). Aviat començà a col·laborar amb músics famosos com Casals, Thibaud o Saint-Saëns. El 1911 estrenà a Barcelona la seva obra mestra Goyescas, que li proporcionà un gran èxit a París (1914). Autor d’òperes (Gaziel, 1906), suites per a piano i orquestra (La noche del muerto), peces per a piano (Capricho español), música de cambra (Quintet per a piano) i obres simfòniques.

Morí quan tornava de Nova York, on havia assistit a l’estrena de la versió escènica de Goyescas. El seu vaixell fou torpedinat per un submarí alemany.

Capell i Hernández, Josep

Deixa un comentari

(Almacelles, Segrià, 3 novembre 1914 – Barcelona, 15 agost 1994)

Pianista i compositor. Inicià els estudis de música als sis anys. Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona. Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor. S’incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director.

Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen sengles primers premis en el concurs “Joaquim Serra” de RNE (1982 i 1984), per les seves sardanes Amor meu i Impetuosa. També assolí una gran popularitat entre els sardanistes amb títols com ara La meva saltirona o Sardanes a Mollerussa.

Camp i Oliveras, Manuel

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 abril 1947 – )

Pianista i compositor. Estudià piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan. Féu també estudis de llenguatge i metodologia del jazz. El 1970 creà, amb Santi Arisa, Martí Brunet i el seu germà Jordí Camp, el grup Fusioon, de música progressista, amb el qual enregistra nou discs i féu nombrosos concerts arreu del país i al Brasil.

Quan el grup es dissolgué (1975), centrà la seva activitat en la composició i els arrenjaments musicals per a Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, La Trinca i altres membres de la Nova Cançó. Llavors es dedicà a l’ensenyament de la música moderna, creà el taller de jazz L’Esclat, de Manresa, i entrà a l’equip de professors de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, que el 1987 passaria a dirigir. El 1982 creà el Manel Camp Trio, que més tard esdevingué quartet i posteriorment septet. El 1994 creà l’Acústic Jazz Quintet, amb el trompetista Matthew Simon.

Ha compost la banda sonora d’una desena de films i, des del 1984, ha enregistrat onze discs i ha realitzat nombroses actuacions amb el seu grup, en solitari o duet, participant en diversos festivals de jazz. Entre els seus enregistraments cal destacar: Minoria Suite (1975), Escàndols (1988), Viu (1989), Ben a prop (1989), Diàlegs (1992), Ressorgir (1993), Duets (1994) i Coratge (1995).