Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Gelabert i Buxó, Alfons

(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)

Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.

Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).

Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

Garrigó, Francesc

(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1715)

Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic.

Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l’oratori de Sant Felip Neri.

Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708).

Diogène i Guilera, Mercè

(Perpinyà, 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 agost 2014)

Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux.

La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta.

També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.

Carrera, Josep (II)

(Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802)

Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló.

Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gener 1790) i fixà la seva residència a Barcelona.

És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797).

Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l’Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808), d’Alexandre de Laborde.

Carrera, Francesc

(Perpinyà, 11 març 1622 – Barcelona, 11 maig 1695)

Metge. Iniciador d’un llinatge de metges que treballaren tant a Catalunya com a la Catalunya Nord. Llicenciat a Barcelona (1654).

Primer metge de l’exèrcit reial espanyol (1676-90) i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats: De salute militum tuenda (1679). També publicà De vario omnique falso astrologiae conceptu (1657).

El seu nebot fou Josep (I) Carrera.

Berga, Pere de -jurista, s. XIV/XV-

(Perpinyà, segle XIV – Barcelona, 1408)

Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I el Caçador; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant d’Aragó amb Lluís II d’Anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393).

En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí I l’Humà.