Arxiu d'etiquetes: periodistes

Vinaixa, Josep Jordi

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1866 – Madrid, 23 abril 1934)

Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'”El Globo” i altres diaris. Més tard ho fou d’“El Pueblo”, de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d’“El Progreso”.

Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona.

Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.

Vigo i Sallés, Eugeni Bonaventura de

1 Resposta

(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)

Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.

El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.

Vidal i Isern, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1906 – 1969)

Periodista i escriptor. Col·laborà en diversos periòdics i fou corresponsal d'”ABC” a Mallorca.

Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí (entre altres, Regionalismo y cultura (1926), Arte árabe en Mallorca (1948), La pintura en Mallorca (1951), etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença.

Verdú i Verdú, Silvestre

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1871 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 1957)

Periodista. Condeixeble i amic d’Azorín, col·laborà en diversos periòdics d’Alacant i n’animà d’altres a Monòver: “El Eco de Monóvar”, “El Pueblo”, “El Cronista”, “Los Pueblos”, “El Sembrador”, “La Cháchara”, etc.

Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español (1895).

Ventura i Beltran, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)

Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.

Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.

Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.

Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

Vallès i Terrades, Maties

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1958 – )

Periodista. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985. Aquest any entrà a treballar al “Diario de Mallorca”, del qual fou director adjunt des del 1996.

Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara “La Vanguardia”, “Diario 16”, “Geo”, “Correo Español”, “Heraldo de Aragón”, “Tiempo”, “Cambio 16”, etc.

És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art. Ha impartit diversos cursos sobre periodisme organitzats per la Universitat de les Illes Balears.

El 1992 hom li atorgà el premi Ciutat de Palma de periodisme, i el 1999, el primer premi de la Fundación del Fútbol Profesional.

Tramoyeres i Blasco, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)

Periodista i erudit.

De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).

Tous i Ferrer, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)

Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.

Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).

La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.

Torres i Orive, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1851 – 1925)

Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí.

Col·laborà a “Valencia Ilustrada”, “La Ilustración del Obrero”, “La Correspondencia de Valencia”, “La Moma”, “Para Todo el Mundo” i altres periòdics; dirigí els diaris “El Comercio” i “El Correo de Valencia”. Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València.

Fou autor d’una revista teatral bilingüe, “Juicio del año”, de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.

Torrent i Llorca, Ferran

1 Resposta

(Sedaví, Horta, 30 maig 1951 – )

Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comissari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi.

Entre altres publicà No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992).

El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L’illa de l’holandès (1998).