(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)
Escriptor i pedagog. A partir dels divuit anys es dedicà a l’ensenyament. Fou catedràtic de castellà i llatí a l’Institut de Girona.
Escriví poesies en català, castellà i llatí.
(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)
Escriptor i pedagog. A partir dels divuit anys es dedicà a l’ensenyament. Fou catedràtic de castellà i llatí a l’Institut de Girona.
Escriví poesies en català, castellà i llatí.
(Barcelona, segle XIX – 1862)
Pedagog. Dirigí a Barcelona diverses escoles públiques.
És autor d’alguns llibres de caràcter docent.
(Catalunya, segle XIX)
Pedagog. Fou mestre de sords-muts, entre els quals exercí un ensenyament fecund.
Publicà un mètode per aprendre de llegir (1857).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Pedagog. Treballà a Barcelona, on fou primer mestre de la Casa de Caritat.
Publicà diverses obres de text adreçades als seus alumnes.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Pedagog i escriptor. Dirigí l’Escola Normal de Tarragona.
És autor de llibres docents i de la novel·la històrica Agha, la hebrea.
(Barcelona, 3 octubre 1868 – 1938)
Musicògraf i pedagog. Dirigí la “Revista Musical Catalana”.
És autor d’obres didàctiques, com Escuela de Solfeo i Teoría de la música.
(Barcelona, segle XIX – 1900)
Pedagog. Durant més de cinquanta anys fou mestre de minyons. També fou catedràtic de metafísica a la universitat barcelonina, on substituí Llorens i Barba.
És autor de diversos escrits.
(Barcelona, segle XIX)
Pedagog musical. Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona.
El 1837 publicà una Gramàtica musical… que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Escriptora i pedagoga. Autora del llibre Lectures per a infants. Aquesta obra il·lustrada per Lola Anglada, fou editada el 1931 per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
(Catalunya, segle XIX)
Pedagog. És autor de diversos llibres docents sobre història, geografia i gramàtica, entre ells un Compendi de gramàtica catalana, acomodada al llenguatge del dia (1873).