(Barcelona, 1 maig 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 17 maig 1924)
Pedagog. Ingressà a l’orde escolapi el 1877. Es formà als col·legis de l’orde de Barcelona, Moià i Lleó.
Exercí el seu mestratge per diferents col·legis (Balaguer, Tàrrega, Barcelona) i s’especialitzà en el grau superior de primera ensenyança, per al qual escriví llibres de text de tenidoria i gramàtica.
Després de viure alguns anys a Panamà, d’on fou superior, retornà al Principat, i s’establí a Olot i després a Sabadell.
(Barcelona, febrer 1933 – agost 1937)
Revista trimestral que lligà per primera vegada les ciències de l’educació amb el món universitari.
Patrocinada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat i el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, començà a publicar-se sota la direcció d’Emili Mira i Joaquim Xirau.
Publicació eminentment teòrica, recollia, en general, les experiències dels organismes que li donaven suport.
Com tantes altres activitats culturals desaparegué amb l’inici de la guerra civil.
(Barcelona, gener 1911 – juny 1913)
Publicació pedagògica mensual. Fou un intent de fer arribar a tot l’estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intel·lectual.
Hi col·laboraren inicialment pedagogs de Madrid i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la “Revista Catalana d’Educació”.
(Bell-lloc d’Aro, Baix Empordà, gener 1703 – Ollers, Pla de l’Estany, 15 febrer 1781)
Pedagog i sacerdot. Estudià al seminari de Girona, i el 1730 es féu càrrec de la rectoria de Sant Martí d’Ollers, on residí fins a la mort.
La seva obra cabdal, les Instruccions per a l’ensenyança de minyons, publicada el 1749, és profundament influïda per les doctrines jansenistes i pel record de les escoles de Port-Royal, especialment per l’ideari de Charles Rollin.
L’obra de Reixac, tot i ésser vallfogonesca en la forma, conté idees pedagògiques més modernes que les que s’estilaren al segle següent, i adquireix un extraordinari valor pel fet d’iniciar una tradició pedagògica en llengua catalana en una època de plena decadència literària.
Posteriorment fou descoberta una segona part de les Instruccions.
(Tarragona, 24 setembre 1894 – l’Havana, Cuba, 25 maig 1957)
Pedagog i teòric musical. Estudià a l’Escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Realitzà una notable labor pedagògica a Mèxic, on anà el 1913, i el 1915 es traslladà a Cuba. El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana.
És autor d’una Teoria de la música i una Historia de la música (1951), així com estudis sobre problemes rítmics.
(Barcelona, 1873 – 1934)
Pianista. Fou un bon pedagog. Era professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
És autor d’obres didàctiques remarcables, entre les quals destaca Técnica moderna del piano.
Transcriví per a aquest instrument moltes obres de Bach i de Wagner.
(Barcelona, octubre 1915 – març 1924)
Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona.
Inspirada per Eugeni d’Ors, director, en aquella saó, d’Instrucció Pública de la Mancomunitat.
Publicà interessants treballs de Joan Estelrich, Josep M. Capdevila, Alexandre Galí, Joan Crexells i Pere M. Bordoy, entre altres, i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l’activitat dels mestres.
(Barcelona, 22 març 1835 – 28 desembre 1898)
Pianista i pedagog. A París fou deixeble de N.-H. Reber.
L’any 1881 organitzà a Barcelona la primera temporada de concerts simfònics que se celebrà a la ciutat i fou el promotor d’una temporada d’òpera francesa.
El 1888 fundà una editorial de música i creà la col·lecció “Música religiosa”.
(Balaguer, Noguera, 19 juliol 1892 – Barcelona, 7 gener 1954)
Pedagog. Escolapi (1906), desplegà la seva major activitat a Sabadell.
És autor d’obres de text escolar (El llibre dels infants, 1922; reeditat diverses vegades i il·lustrat per Josep Obiols; El meu llibret, Sal·labari català…, 1931) i de Vida de Sant Josep de Calassanç… (1920).
(Manacor, Mallorca, 1869 – Barcelona, 1933)
Pedagog. Fou regent de l’Escola Pràctica de la Normal (1891) a Palma de Mallorca, on tingué també un col·legi privat.
El 1892 publicà Memoria sobre el trabajo manual, fruit de la seva estada a Näas (Suècia) pensionat per la diputació de les Balears. El 1895 publicà un Curso completo de enseñanza primaria con arreglo al método cíclico, del qual arribà a fer tirades d’un milió d’exemplars.
A partir del 1893 organitzà colònies escolars de vacances.
Col·laborà a la revista “El Magisterio Balear” i publicà molts treballs relacionats amb l’ensenyament.
El 1939 foren desautoritzats els seus texts.
Dades dels Països Catalans 