(Tortosa, Baix Ebre, 9 maig 1835 – 5 desembre 1885)
Pedagog.
Fou catedràtic de les Escoles Normals de Conca, Salamanca i Barcelona.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor de La educación del buen sentido i d’algunes obres de divulgació.
(Catalunya, segle XVI)
Monjo.
Alguns autors indiquen que fou l’inventor dels primers mètodes d’ensenyament als sords-muts, i que les seves experiències foren els que serien desenvolupades, amb major ressò, pels francesos L’Epée i Sicard.
(Barcelona, 28 maig 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 novembre 1985)
Pedagog i historiador. Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933).
Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors.
Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972).
Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del ‘Monasticon Cataloniae’ (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.
(Barcelona, 1864 – 1918)
Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888.
Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12).
Fou, també, consultor provincial i director de l’Acadèmia Calassància.
(Lleida, 19 març 1917 – Barcelona, 17 octubre 1990)
Pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres, ha dirigit les Escoles Laietanes.
Ha col·laborat a “Serra d’Or” i a “Criterium”.
És autor d’Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer (1955).
(Barcelona, segle XIX – 1912)
Pedagog. Fou regidor de l’ajuntament barceloní.
És autor d’unes Breves consideraciones sobre la instrucción primaria en España.
A la seva mort deixà una fundació destinada a l’ampliació d’estudis a favor de dos mestres.
(Catalunya, 1833 – Barcelona, segle XIX)
Pedagog. Estudià la carrera de mestre, que exercí a Barcelona.
Renunciant a percebre cap sou, establí per primera vegada al país l’escola gratuïta, de la qual era partidari incondicional.
És autor de l’obra Educación paternal, de diversos treballs de caràcter pedagògic i d’alguns llibres docents.
(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 28 febrer 1872 – Barcelona, 25 juny 1957)
Sacerdot i educador. Es dedicà a la reeducació de delinqüents per a la seva integració a la societat. En esser creada, el 1904, la presó Model de Barcelona en fou nomenat sacerdot.
El 1905 fundà el Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada, que constava de Secció d’Adults, Alberg Provisional i Casa de Família i atorgava una gran importància a l’autoresponsabilitat, a la vida cultural i esportiva, etc.
Fou professor, també, de l’Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 establí, en aquella institució, un Departament d’Observació, precedent dels centres psicotècnics.
El 1921, fruit del seu treball, s’instal·là a Barcelona el primer Tribunal Tutelar de Menors d’Espanya. El 1930 fundà la Colònia Industrial de Nostra Senyora del Port.
La seva activitat professional s’acaba pràcticament el 1936.
(Barcelona, 19 febrer 1922 – 1939)
Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic.
Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el juny de 1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931).
A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.
(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)
Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.
El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.
Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.
A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.
Dades dels Països Catalans 