(Balaguer, Noguera, 19 juliol 1892 – Barcelona, 7 gener 1954)
Pedagog. Escolapi (1906), desplegà la seva major activitat a Sabadell.
És autor d’obres de text escolar (El llibre dels infants, 1922; reeditat diverses vegades i il·lustrat per Josep Obiols; El meu llibret, Sal·labari català…, 1931) i de Vida de Sant Josep de Calassanç… (1920).
(Manacor, Mallorca, 1869 – Barcelona, 1933)
Pedagog. Fou regent de l’Escola Pràctica de la Normal (1891) a Palma de Mallorca, on tingué també un col·legi privat.
El 1892 publicà Memoria sobre el trabajo manual, fruit de la seva estada a Näas (Suècia) pensionat per la diputació de les Balears. El 1895 publicà un Curso completo de enseñanza primaria con arreglo al método cíclico, del qual arribà a fer tirades d’un milió d’exemplars.
A partir del 1893 organitzà colònies escolars de vacances.
Col·laborà a la revista “El Magisterio Balear” i publicà molts treballs relacionats amb l’ensenyament.
El 1939 foren desautoritzats els seus texts.
(Tortosa, Baix Ebre, 9 maig 1835 – 5 desembre 1885)
Pedagog.
Fou catedràtic de les Escoles Normals de Conca, Salamanca i Barcelona.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor de La educación del buen sentido i d’algunes obres de divulgació.
(Catalunya, segle XVI)
Monjo.
Alguns autors indiquen que fou l’inventor dels primers mètodes d’ensenyament als sords-muts, i que les seves experiències foren els que serien desenvolupades, amb major ressò, pels francesos L’Epée i Sicard.
(Barcelona, 28 maig 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 novembre 1985)
Pedagog i historiador. Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933).
Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors.
Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972).
Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del ‘Monasticon Cataloniae’ (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.
(Barcelona, 1864 – 1918)
Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888.
Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12).
Fou, també, consultor provincial i director de l’Acadèmia Calassància.
(Lleida, 19 març 1917 – Barcelona, 17 octubre 1990)
Pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres, ha dirigit les Escoles Laietanes.
Ha col·laborat a “Serra d’Or” i a “Criterium”.
És autor d’Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer (1955).
(Barcelona, segle XIX – 1912)
Pedagog. Fou regidor de l’ajuntament barceloní.
És autor d’unes Breves consideraciones sobre la instrucción primaria en España.
A la seva mort deixà una fundació destinada a l’ampliació d’estudis a favor de dos mestres.
(Catalunya, 1833 – Barcelona, segle XIX)
Pedagog. Estudià la carrera de mestre, que exercí a Barcelona.
Renunciant a percebre cap sou, establí per primera vegada al país l’escola gratuïta, de la qual era partidari incondicional.
És autor de l’obra Educación paternal, de diversos treballs de caràcter pedagògic i d’alguns llibres docents.
(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 28 febrer 1872 – Barcelona, 25 juny 1957)
Sacerdot i educador. Es dedicà a la reeducació de delinqüents per a la seva integració a la societat. En esser creada, el 1904, la presó Model de Barcelona en fou nomenat sacerdot.
El 1905 fundà el Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada, que constava de Secció d’Adults, Alberg Provisional i Casa de Família i atorgava una gran importància a l’autoresponsabilitat, a la vida cultural i esportiva, etc.
Fou professor, també, de l’Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 establí, en aquella institució, un Departament d’Observació, precedent dels centres psicotècnics.
El 1921, fruit del seu treball, s’instal·là a Barcelona el primer Tribunal Tutelar de Menors d’Espanya. El 1930 fundà la Colònia Industrial de Nostra Senyora del Port.
La seva activitat professional s’acaba pràcticament el 1936.
