(Girona, 1893 – Barcelona, 2 gener 1983)
Violoncel·lista i pedagog.
Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts.
Es dedicà a l’ensenyament a l’acadèmia Marshall (1929), al Conservatori i a Igualada.
Bon coneixedor de la història musical gironina de la primera meitat del segle XX, col·laborà habitualment a la revista “Scherzando”.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Advocat i especialista en orientació professional.
Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l’Institut d’Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí.
Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball (Barcelona, 1921).
És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional (1918) i L’escola primària i l’orientació professional (1921).
(Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 4 març 1897 – Ginebra, Suïssa, 25 agost 1970)
Pedagog. Es graduà a l’Escola Superior del Magisteri de Madrid. El 1919 anà a estudiar amb Claparède i Bovet.
Tornà a Espanya, on fou nomenat director de la Secció de Psicologia de l’Institut d’Orientació Professional de Madrid.
L’any 1948 fou nomenat professor de pedagogia comparada de la Universitat de Ginebra, feina que compartí amb el secretariat de la Unesco i amb la codirecció del Boreau International d’Educació de Ginebra.
Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat (institució, 1965- ).
(Barcelona, 18 gener 1892 – 25 març 1968)
Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922).
Fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932).
Durant la guerra civil mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S’exilià del 1939 al 1942.
Havia escrit a “El Matí”, “La Paraula Cristiana” i “La Nova Revista” i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952).
(Barcelona, vers 1880 – vers 1942)
Anarco-sindicalista i professor racionalista. Seguidor de l’obra de Ferrer i Guàrdia. Fou nomenat director, el 1917, de l’Escola Racionalista “Llum” de Sants; posteriorment passà a l’Escola Racionalista de Terrassa i, ja al començament del decenni de 1930, a una escola d’Esparreguera del mateix moviment.
Roig es va fer conèixer per la seva obra positiva. A més de practicar els postulats clàssics del moviment racionalista, atorgava una gran importància a la formació política i a l’oratòria.
Membre del comitè regional de la CNT el 1923, fou empresonat durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fou un dels fundadors d'”Acción” (1930) i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30.
S’exilià a França i al poc temps retornà a Barcelona.
Veure> Joan Roigé i Rodó (pedagog racionalista i dirigent anarquista).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1829 – Barcelona, 1874)
Pedagog.
Fundà a Barcelona el col·legi de Sant Lluís Gonçaga (1860), un dels més prestigiosos de l’època.
És autor de dos llibres docents per a l’ensenyament de la gramàtica i l’ortografia castellanes.
(Peralada, Alt Empordà, 19 setembre 1618 – Barcelona, 1667)
Religiosa i pedagoga. Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs.
Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Peralada) el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric (1651).
Un cop alliberada es retirà a València (1652), on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria, fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat.
(Manresa, Bages, 19 juliol 1879 – Barcelona, 1948)
Pedagog i escriptor. Destacà especialment per la seva tasca en pro del millorament dels textos escolars.
Són innombrables les seves obres sobre didàctica, teoria de l’educació, història de la pedagogia, etc., d’entre les quals cal esmentar Estudios pedagógicos, El libro, su historia e influencia educativa, Las ciencias exactas en España, Balmes pedagogo, Dupanloup y Fenelon considerados como pedagogos.
Dades dels Països Catalans 