Sigla del Bloc Escolar Nacionalista (organització política universitària catalana, 1934-39).
BEN *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: partits polítics
BEAN *
Sigla del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (grup polític català independentista, 1979-82).
Actuació Valencianista d’Esquerra
(Barcelona, 1932 – 1937)
Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.
Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.
Acció Popular Catalana
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
Unión Monárquica Nacional
(Barcelona, febrer 1919 – 1932)
(UMN) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí (després comte d’Egara), diputat i cacic del districte de Terrassa.
Aplegava l’ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada.
Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l’UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25).
Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s’integraren en les organitzacions de l’extrema dreta alfonsina, com ara la Penya Blanca.
Unió Socialista de Catalunya
(Barcelona, 8 juliol 1923 – 23 juliol 1936)
(USC) Partit polític. Format per Serra i Moret, Campalans, Alomar i altres. De caràcter intel·lectual, sorgí com a reacció a les posicions anticatalanistes del PSOE, i intentà la defensa del socialisme i de l’autonomia de Catalunya.
Durant la República s’alià amb l’Esquerra Republicana i així, malgrat d’ésser minoritària, envià representants a les Corts de la República, al Parlament Català i al govern de la Generalitat. L’any 1934 va constituir la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya.
La influència de Joan Comorera inclinà el partit cap a posicions més marxistes, i el 1936 fou un dels grups integrants del PSUC.
El seu òrgan de premsa fou “Justícia Social”.
Unió Regionalista
(Barcelona, 1899 – 1901)
Grup polític. Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de col·laboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou.
L’any 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista.
Unió Federal Nacionalista Republicana
(Barcelona, 24 abril 1910 – Catalunya, 1917)
(UFNR) Partit polític. Fundat per la fusió dels republicans federals, la Unió Republicana i el Centre Nacionalista Republicà, presidit per Pere Coromines.
En fou president Josep M. Vallès i Ribot. Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910.
La mort de Vallès i Ribot refredà l’entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana se separaren de la UFNR per a ingressar al Partido Reformista. Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la Lliga, empenyien el partit a cercar una aliança d’esquerres.
La firma del pacte electoral de Sant Gervasi amb els radicals anticatalanistes de Lerroux (1914) va provocar el fracàs polític de la UFNR i la seva dissolució. Molts dels seus homes representatius anaren a nodrir les rengles del nou Partit Republicà Català. Tenia per òrgan de premsa “El Poble Català”.
Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya
(Catalunya, 1977)
(UC-DCC) Coalició electoral, establerta per a les eleccions legislatives espanyoles del 1977, entre els partits Centre Català i Unió Democràtica de Catalunya.
Obtingué dos diputats.
Unió de Centre de Catalunya
(Catalunya, 1978 – 1981)
(UCC) Partit polític de caràcter centrista, successor del Centre Català en fusionar-se aquest amb diferents grups, com ara la Lliga de Catalunya.
Amb coalició amb Centristes de Catalunya-UCD, aconseguí dos diputats en les eleccions de 1979, i sota la direcció de Joaquim Molins i Amat passà a integrar-se dins de Convergència Democràtica de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 