Partida, al nord-est de la vila, a la zona muntanyosa que enllaça amb la serra de Buixcarró.
El coll de Torrella (351 m alt) comunica la vall del barranc de Torrella (afluent, per la dreta, del riu d’Albaida entre Guadasséquies i Bellús) amb la del riu de Barxeta.
Partida i caseria.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Partida de regadiu i caseria, al sud-est de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
Partida del terme de Campanar. Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a l’est de la ciutat, entre les de Soterrani i Ramell.
Era una antiga alqueria d’època musulmana.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a l’est de la ciutat, entre les partides de Tacsida i Almalafa.
(ant: Soterna) Partida i antic llogaret, a l’oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel de Soternes (que és l’únic que resta de la població). Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet.
Partida i caseria, que comprèn una franja costanera, al sud del Molinell i del límit amb el terme d’Oliva (Safor), pràcticament separada de la resta del terme pel municipi dels Poblets.
Despoblat i partida, a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al nord del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo); a Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla d’Artana. Desemboca al mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau.
Partida, al sud-est de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 