Arxiu d'etiquetes: partides

Aigüesverds

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp)

Partida. Havia format part de l’antic terme anomenat el Territori de Tarragona.

Aigüesblanques

1 Resposta

(Oliva, Safor)

Partida i caseriu, prop del mar, al sud de la platja d’Oliva.

Abelló, l’

1 Resposta

(Tavernes de la Valldigna, Safor)

Cases i partida.

Palou -varis geo-

1 Resposta

Palou  (Amer, Selva)  Veïnat, al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Amer.

Palou  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat i partida, al nord-oest del terme.

Palou  (Llobera, Solsonès)  Casa i església (Santa Magdalena), al sector oriental del terme; l’església depèn de la parròquia de Sant Pere de Llobera.

Palou  (Mura, Bages)  Veure> Santa Creu de Palou (antiga església).

Palou  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Veure> Sant Jaume de Palou (església).

Palou  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Veure> Sant Daniel de Palou (antiga església).

Granyana

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.

És centrada pel santuari de Granyana, esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyana, patrona d’Alcoletge.

Corda de Gardeny, la

2 Respostes

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny.

Copa d’Or, la -Lleida-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segre.

Castellets -Baix Camp-

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp)

(ant: Castellet) Partida i antic terme. Formava part del Territori de Tarragona; hi hagué un castell pertanyent als Castellet, senyors de Reus.

Canals, les

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al sud d’Alcoletge, terme del qual procedeix la sèquia de les Canals, que desguassa al Segre a l’est de Lleida.

Boixadors, els -Segrià-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).