Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Socias i Gradolí, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1857 – 1934)

Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol.

President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l’article 29. Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l’escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d’alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March.

Degà del col·legi d’advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses.

És autor de Derecho foral de Mallorca (1916).

Socias i Bas, Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial.

És autor d’una història dels reis de Mallorca (1852) i d’una sèrie d’articles a favor de diversos aspectes de l’economia i l’administració mallorquines, sèrie apareguda al diari “El Balear”.

Socias, Miquel -cartoixà, s. XVIII-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760)

Frare cartoixà. És autor d’un manual d’ètica que mereixeria grans elogis.

Singala i Noguera, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1854 – 1899)

Autor teatral. Les seves obres, totes en vers i en català, són generalment de to costumista i caràcter moralitzador.

Aconseguí en el seu temps un considerable èxit de públic amb els sainets El poeta (1886), Mestre Quel el curandero, Un dia d’apuros o els estudiants del dia i Els molts anys a don Metrobi (sd).

També estrenà i publicà una obra més ambiciosa, amb pretensions de drama: Los glosadors d’altre temps (1887).

Sifre, Isabel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1467 – 1542)

Monja terciària. Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d’acollir donzelles indigents i al qual dedicà tota la seva vida.

Li fou iniciat el procés de beatificació.

Serra i Ferragut, Bonaventura

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)

Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.

Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.

Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.

Serra i Busquets, Sebastià

1 Resposta

(Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears.

Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al Parlament balear (1983 i 1987).

Col·laborador de “Randa”, “L’Avenç” i “Historia-16”. Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10).

Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural.

Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).

Seguí, Gaietà Ignasi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1800 – 1871)

Jesuïta. Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid. Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià. De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del col·legi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares (1827) i rector del Colegio Imperial de Madrid (1829).

Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya; comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observança rigorosíssima, i els altres, dels costums locals. Per apaivagar les tensions fou cridat a Itàlia el 1833, on estigué 12 anys.

Restaurada la Companyia a Espanya, hi tornà i fou enviat a Palma de Mallorca, on aviat topà amb les autoritats religioses i civils pels seus sermons. Deixà l’orde a Palma el 1835.

Publicà 17 opuscles d’espiritualitat en castellà i llatí, i en la seva obra Carta… a los superiores de España… sobre la vida del hermano Carlos López Alda, escolar… (1832, traduïda al llatí, francès i italià) projecta en aquesta figura la seva mentalitat.

Sastre, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)

Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.

També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.

Sarrà, Cristòfor

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVIII)

Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.

La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).