(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1752)
Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica.
Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1752)
Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica.
Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.
(Palma de Mallorca, 1643 – 1702)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general.
Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa… (1684, segona edició 1697), a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702.
(Palma de Mallorca, 1669 – 1747)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Mallorca. Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto.
Heretà una important fortuna, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1715-20), l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador (1734) de la seu mallorquina.
Fou rector de la Universitat Lul·liana (1745).
(Palma de Mallorca, 1759 – 1833)
Pintor. Format inicialment amb Francesc Montaner, amplià estudis a França. Durant la seva estada a París pintà El triomf de Bacus, conservat a Montpeller.
Novament a Mallorca, sobresortí com a retratista i realitzà, també, excel·lents pintures de tema religiós, entre les quals uns murals per al santuari de Gràcia i un Sant Jaume apòstol per a l’altar major de l’església d’Alcúdia.
(Palma de Mallorca, 1942 – )
Novel·lista. Estudià lletres a Barcelona i entrà de professor (1970) a la Universitat d’Aix de Provença.
Especialitzat en la literatura mallorquina dels segles XVIII i XIX, col·laborà com a crític en revistes erudites, sobretot a “Randa”, i ha publicat les novel·les Dies d’ira a l’illa (1977), Adéu turons, adéu (1982, premi Sant Joan 1981) i Perfum romanial (1991, Premi Andròmina de Narrativa 1990).
(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)
Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.
Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.
També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.
És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.
També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.
(Palma de Mallorca, 1712 – 1792)
Doctor en lleis. Nebot d’Antoni Figuera i Garcia.
És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca…, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Àlvar Campaner.
(Palma de Mallorca, 1810 – El Escorial, Madrid, 21 agost 1856)
Pintor. Germà de Lluís i d’Alexandre. Format a San Fernando de Madrid i a Roma, d’on tornà el 1843. Concorregué a diverses exposicions.
Mestre del rei consort Francesc d’Assís, ingressà a l’Academia de San Fernando el 1848, any que també esdevingué pintor de cambra; el 1855 succeí Pérez Villaamil en la càtedra de paisatge de San Fernando.
Es ben conegut com a paisatgista, sobretot per les seves vistes nocturnes.
Fou el pare de Alexandre Ferrant i Fischermans.
(Palma de Mallorca, 1576 – 5 gener 1652)
(o de la Càrcer) Poeta. Fou algutzir del regne de Mallorca.
També és autor d’un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada (1625) de pretensió moralitzant.
Aquesta obra tingué una gran difusió: hom en coneix diverses edicions a Barcelona, del 1694 i el 1865 a Palma de Mallorca i una de Girona, segurament del 1760.
(Palma de Mallorca, 1912 – 26 febrer 1968)
Arquitecte, titulat el 1942. Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra (avinguda de Jaume III i Col·legi de Sant Francesc, a Palma de Mallorca).
Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps (Convent de la Porciúncula, a s’Arenal). Col·laborà amb Gabriel Alomar en el pla de reforma de Palma (1950).
Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca.