(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).
Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.
De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.131 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, situat al Vallat d’Estaon, a la dreta de la ribera d’Estaon.
De la seva parròquia (Sant Romà) depengué l’església de Bonestarre.
Poble (935 m alt) i antic municipi: 6,47 km2, agregat a l’actual el 1976.
El poble és situat a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall, formava part del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Llogaret (1.305 m alt), situat en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acte de consagració de la catedral d’Urgell.
Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.
Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre.
L’església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l’antic municipi al qual havia pertangut Aineto.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (930 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre.
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi.
L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós.
Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d’Urgell.
Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d’Araós, conegut també amb el nom d’Ainet de Vallferrera.
Dades dels Països Catalans 