Arxiu d'etiquetes: País Valencià (pol)

Furs de València

15 Respostes

(País Valencià, 1261)

Recopilació o codi dels dret valencià medieval.

Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l’any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català.

Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482.

Entre 1950 i 1967 se’n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colón en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.

Federació de Cooperatives Valencianes

Deixa un comentari

(País Valencià, 1913 – 1939)

Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).

Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).

Federació Comunista de Llevant

1 Resposta

(País Valencià, 1923 – 1936)

Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.

Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.

Estatut d’Autonomia del País Valencià -1931-

5 Respostes

(País Valencià, juliol 1931 – 1936)

Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l’altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població.

L’arribada del Bienni Negre (novembre 1933) paralitzà les campanyes. A partir del febrer de 1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l’inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana -1982-

8 Respostes

(País Valencià, 10 juliol 1982 – )

Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78).

Però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l’actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).

Corts Valencianes -1982/ –

20 Respostes

(País Valencià, 1982 – )

Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l’Estatut d’Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.

Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l’acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià.

Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983.

Enllaç web: Corts Valencianes

Conjunció

2 Respostes

(País Valencià, 1932 – 1933)

Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d’altres grups menors, l’Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme (Partit d’Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana.

Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933.

Confederació Regional del Treball de Llevant

1 Resposta

(València, 1 desembre 1919 – 1939)

Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.

Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.

Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.

Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

Companyia dels Blaus

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Guàrdia personal del lloctinent del Regne de València. Era constituïda per trenta cavallers.

Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme.

Comitè Executiu Popular

1 Resposta

(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)

Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.

Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.

Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.

De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.