Arxiu d'etiquetes: País Valencià (geo)

Depressió Valenciana

Deixa un comentari

(País Valencià)

Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de les Cabrelles, a l’oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver pel sud.

El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d’enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d’anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l’acció en els últims temps de l’home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments.

La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Parentxisa.

Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l’Albufera.

Costa dels Tarongers, la

Deixa un comentari

(País Valencià)

(cast: Costa del Azahar)  Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva.

A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament turístic s’endarrerís.

Els principals centres turístics són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.

Castelló de la Plana, regió de

11 Respostes

(País Valencià)

(o plana de Castelló)  Regió (5.012,18 km2) que comprèn el sector septentrional del país. Compren les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i els Ports.

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa (dins el qual es mantingueren fins al 1960) i, aproximadament (amb Almenara i sense l’Alt Millars), a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana; correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló (inclós Olocau del Rei).

L’àrea comercial de Castelló de la Plana (amb les subàrees de Morella i de Vinaròs) comprèn aquesta regió (excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà), a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó (Mosquerola, Cantavella, Anglesola, Mirambell, la Cuba, Tronchón, Bordón i Luco de Bordón).

Cabriol, el

12 Respostes

(País Valencià)

(cast: Cabriel) Riu (263 km), afluent esquerrà del Xúquer. És de règim plúvio-nival, amb crescudes a la primavera i a la tardor.

Neix a la Muela de San Juan (sistema ibèric), passa per la província de Conca, les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras, prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu serveix de límit entre Castella i el País Valencià (Plana d’Utiel) tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, a Cofrents. Embassaments i centrals hidroelèctriques d’El Retorno, Villora i Contreras.

La irregularitat del cabal i la manca de pantans reguladors són la causa principal de les grans riades del Xúquer a la Ribera, com la del 13 de maig de 1953. Assenyalat per Jaume I el Conqueridor com a frontera occidental del Regne de València en la seva confluència amb el Xúquer, esdevingué, el 1810, límit occidental de la prefactura de València.

Balear, mar

3 Respostes

(Països Catalans)

Sector, el més ampli, del Mediterrani occidental, on hi ha les Illes Balears, a l’oest i al nord, fins al litoral situat entre el cap de Sant Sebastià i el cap de Sant Antoni, amb els amples golfs de València i de Lleó.