Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Vallterra, Joan de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1470)

Noble. Pare d’un altre Joan de Vallterra.

Vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d’Arenós i la Pobla d’Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre).

Només deixà dues filles:

  • Damiata de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos  (País Valencià, segle XV)  Fou muller de Lluís de Vic, mestre racional de València.
  • Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos  (País Valencià, segle XV)  Es casà amb Francesc de Blanes i Berenguer, lloctinent de Mallorca. L’heretà el seu nét Joan de Blanes i de Vallterra, que esdevingué, en heretar el vincle, Joan Vallterra de Blanes.

Vallterra -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu de Vallterra  (País Valencià, segle XIV)  Ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop del papa.

Bernat Guillem de Vallterra  (País Valencià, segle XIV)  Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).

Joan de Vallterra  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Doctor en drets. Enviat per Martí I l’Humà a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.

Joan de Vallterra  (País Valencià, segle XV)  Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d’Alfons IV el Magnànim a Castella.

Vallseca, Lleonard de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d’Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume II d’Urgell, el 1413.

Vallmanya, Bernadí

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria.

Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l’ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Ramon Miquel i Planas.

Valentí, Lluís Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Escriptor. És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana, d’un Procés o disputa de viudes i donzelles, en el qual és debatut quines són més aptes per al matrimoni.

València, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Venècia, Itàlia, segle XVI)

Pintor. Poc identificat fins ara. El seu apel·latiu fa creure que era valencià. Tingué bon prestigi a Venècia, on residia. Té obres documentades fins al 1509.

Valdomar, Francesc

1 Resposta

(País Valencià ?, segle XV)

Arquitecte. Documentat entre el 1426 i el 1452. Possible deixeble de Guillem Sagrera. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.

És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu (des del 1426 fins després del 1440) i de la capella dels Reis del convent de Sant Domènec (1437-52), on construí la complexa volta de nervadura sense nervis.

Urrea, Pero de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – 1469)

Senyor d’Alcalatén i de Mislata. Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València (1458-69). Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur (muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs).

Fidel al rei en esclatar la guerra contra Joan II, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana. el 1461 portà pres a Xàtiva Joan de Beaumont y Curten, capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó.

Tous, Galceran (II) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor.

Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut.

Tous, Galceran (I) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s’oposà a la formació de la Unió valenciana.

Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors.