Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Cardona i de Navarra, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Bellpuig, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Saragossa, Aragó, 1352)

Cavaller. Era comanador de Montalbà i senyor de Torres Torres. Formà part de les forces de Pere III el Cerimoniós enviades el 1343 al Rosselló a lluitar contra Jaume III de Mallorca.

Nomenat majordom reial, fou expulsat del càrrec el 1347, durant les corts de Saragossa, per exigència de la Unió aragonesa. Més tard, vençuda la Unió, reingressà a la cort amb el càrrec de cambrer major de Pere III.

Aquest l’envià a Sicília (1349) per proposar el matrimoni del monarca amb la infanta Elionor, filla del difunt Pere II de Sicília.

El 1351 formà part del consell especial convocat pel rei per la tensió amb Gènova, que resoldria la declaració de guerra del 3 d’agost de 1351.

Era casat amb Ramona de Riusec. Del matrimoni nasqué la seva pubilla:

Timbor de Bellpuig i de Riusec  (País Valencià, segle XIV)  Dama. Es casà amb Gonçalvo Eiximenis d’Arenós. En restà vídua el 1357.

Arenós, Jaume d’ -noble, s, XV-

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Barcelona, després de 1472)

Noble. Fill gran de Jaume. En 1464, amb els seus germans Joan i Pere, fou empresonat per ordre de Joan II el Sense Fe a la torre de Torrent, sota la custòdia de Pere de Ciscar. Aconseguiren escapar i fugir a Castella.

D’allí passaren a Catalunya, on es posaren al servei de Pere de Portugal, el qual envià Jaume d’ambaixador a Borgonya, el 1465. El 1472, al final de la guerra, Jaume i els seus germans hagueren de sotmetre’s, a Barcelona, a Joan II. Encara que no sofrí represàlies, veié rebutjats els seus intents de la baronia d’Arenós, n’ocupà una bona part, incloent Vilafermosa.

La reacció del monarca fou immediata. El governador de València hagué de mobilitzar un petit exèrcit per sotmetre Jaume d’Arenós. Aquest es féu fort a la Mola de Vilaformosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient.

Després d’una resistència molt dura i cruenta, fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.

Anglesola, Tomàs d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 13 juliol 1714)

Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d’infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat.

Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d’aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d’expugnació empreses pel duc de Berwick.

Moles i Corones, Pasqual Pere

3 Respostes

(València, 23 octubre 1741 – Barcelona, 26 octubre 1797)

Gravador. Fill del llibreter Salvador Moles (País Valencià, segle XVIII).

S’inicià en dibuix sota el mestratge de Josep Vergara, però aviat seguí les indicacions del gravador valencià Vicent Galcerà. El 1762 es traslladà a Barcelona, on assistí a les classes dels germans Tremulles.

Amb motiu d’haver col·laborat en la il·lustració de Máscara Real (1764), llibre que els col·legis i els gremis de Barcelona oferiren al rei Carles IV de Borbó en la seva arribada a la ciutat, la Junta de Comerç li oferí una pensió per anar vuit anys a París, on estudià amb N.G. Dupuis i C.N. Cochin.

Esdevingué membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València (1769), de la de San Fernando de Madrid (1770) i de l’Acadèmia Francesa (1774). El 1775 tornà definitivament a Barcelona i dirigí les classes de dibuix i de gravat que l’Escola de Nobles Arts hi havia fundat, de la qual fou nomenat director.

Per iniciativa i indicacions seves foren fundades institucions similars a Olot i Girona. Il·lustrà, entre d’altres obres, el llibre d’Antoni de Capmany Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona, obra d’estampació modèlica.

La qualitat dels seus gravats és comparable a la dels millors gravadors del seu temps.