(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)
Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.
Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).
(Maó, Menorca, 1819 – 1890)
Músic. Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó.
Escriví, entre altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques.
(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)
Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.
Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Constructor d’orgues. Assolí gran prestigi.
El 1418 restaurà l’orgue de la catedral de Lleida.
(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
(Gandia, Safor, 1 gener 1810 – Madrid, 14 febrer 1870)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l’òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856).
Publicà una notable Gramática musical (1852).
(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)
Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.
Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).
Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.
És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.
(Montpeller, França, 4 febrer 1811 – París, França, 13 octubre 1899)
Orguener. Fill de Domènec Cavaillé i Coll. El 1833 féu un viatge a París, on hi construí diversos orgues.
El 1890 construí de nou la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà. Fabricà també orgues per a diferents països europeus i americans.
Inventà un instrument semblant a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue.
(Galhac, Llenguadoc, 1700 – França, segle XVIII)
Orguener. Primer membre d’aquesta família. Col·laborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa.
El seu nebot fou Joan Pere Cavaillé.
Dades dels Països Catalans 