(Gandia, Safor, 15 novembre 1839 – València, 26 març 1909)
Organista. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys.
És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l’escola valenciana d’orgue.
(País Valencià, segle XVII)
Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.
És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.
(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
(País Valencià, segle XVIII)
Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València.
L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.
(País Valencià, segle XVII – València ?, segle XVIII)
Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61).
És autor de dues misses, d’un Laudate pueri a diverses veus i d’altres obres de tema religiós.
(Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)
Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca.
Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d’una sèrie d’Aires populars.
(Benaguasil, Camp de Túria, 21 abril 1816 – València, 1855)
Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d’aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París.
Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue.
Foren germans seus:
Lambert Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 – València, 1894) Compositor. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una convivium.
Marià Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, vers 1815 – València, 1875) Músic. Succeí al seu germà Lambert com a mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa. Fou el pare de Joan Baptista Plasència i Aznar.
(València, 1729 – 14 setembre 1776)
Organista i compositor. Escolà del Col·legi de Corpus Christi, fou organista de la col·legiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761. Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid.
Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano (1776).
(Alcoi, Alcoià, 13 novembre 1839 – 16 juliol 1918)
Organista i compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de l’església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep.
Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l’altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).
Giner (Illes Balears, segle XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.
Damià Giner (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).
Francesc Giner (Illes Balears, segle XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Joan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.
Gregori Giner (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778) Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.
Joan Giner (Catalunya, segle XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.
Joaquim Giner (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables.
Sebastià Giner (València, segle XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.
Dades dels Països Catalans 