(Barcelona, 1932 – 1939)
(ICE) Organisme. Creat dins la secció d’estudis polítics i socials de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d’economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas.
Edità el “Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya” (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, Joan P. Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc.
(Barcelona, 1987 – )
(ICM) Organisme dedicat a la recerca oceanogràfica. És la continuació de l’Institut d’Investigacions Pesqueres.
Instal·lat al port de Barcelona, el 1987 se’n van reestructurar els departaments, incorporà l’Institut de Geologia Marina Jaume Almera i va canviar el nom per l’actual.
Publica periòdicament “Scientia Marina”, revista notable en el camp de l’oceanografia.
Enllaç web: Institut de Ciències del Mar
(Catalunya, 26 maig 1933 – 28 març 1934)
(ICAF) Organisme adscrit com a entitat autònoma al departament de presidència de la Generalitat per a alleujar la crisis de treball existent.
El 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc.
Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil (1936).
(Catalunya, 1980 – )
(INCASOL) Organisme autònom de la Generalitat. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
S’encarrega de la gestió tècnica i econòmica en temes urbanístics i de promoure l’edificació.
Enllaç web: Institut Català del Sòl
(Catalunya, 1984 – )
(ICCA) Organisme autònom financer. Adscrit al departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988.
Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural.
Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els recursos.
Enllaç web: Institut Català del Crèdit Agrari
(Catalunya, 1987 – )
(ICC) Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al departament de Comerç, Consum i Turisme.
Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, col·laborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives. En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris.
L’any 2004 es convertí en l’Agència Catalana del Consum.
Enllaç web: Agència Catalana del Consum
(Catalunya, 1986 – )
(INCANOP) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament d’Ensenyament.
Creat per regular la formació dels ensenyaments no reglats pel sistema educatiu oficial.
Realitza anàlisi sobre els canvis del mercat de treball i gestiona la formació de professionals en àmbits com la moda, les comunicacions, l’alimentació o l’art.
(Catalunya, 1980 – )
(INCAVI) Òrgan autònom del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb seu a Vilafranca del Penedès, creat per al control i l’assessorament de tots aquells aspectes que fan referència al sector vitivinícola.
A Barcelona celebra, anualment, la Mostra de Vins de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Vinya i del Vi
(Catalunya, 1983 – )
(ICS) Organisme de la Generalitat. Creat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Recull les competències de l’Instituto Nacional de la Salud, traspassades a Catalunya.
Realitza funcions de docència i investigació, a més de coordinar els serveis sanitaris públics de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Salut
(Catalunya, 1989 – )
(ICM) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament de presidència.
Creat amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i a la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània. Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània.
S’estructura sobre quatre grans eixos: l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans.
L’escriptor Baltasar Porcel en fou el president del 1989 al 1997.
Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya, que reconeix la tasca de personalitats d’arreu en aquests àmbits.
Dades dels Països Catalans 