Arxiu d'etiquetes: orfebres

Alerigues, Miquel

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Orfebre. Fill de Pere i germà de Joan. Fou el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà.

Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles (Vallespir). Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material, ornat tot amb pedres precioses.

També dirigí l’explotació dels jaciments metal·lúrgics d’Arles i Montboló.

Alerigues -orfebres-

1 Resposta

(Rosselló, segle XV)

Família d’orfebres, El fundador de la qual fou:

Pere Alerigues (Rosselló, segle XV)  Orfebre. Li es atribuïda una custòdia gran per a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i:

Joan Alerigues  (Rosselló, segle XV)  Orfebre. Continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a contenir els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare del Déu del Pont, de Perpinyà.

Vives, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Puntaire i brodador. El 1860 tenia obrador al carrer de Ferran.

Les seves produccions eren molt apreciades.

Soler i Perich, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)

Argenter i orfebre. Destacà en la producció de corones d’homenatge.

Fou premiat a les exposicions barcelonines de 1825, 1828 i 1845.

Perafita, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Joier. Fou l’operari principal del taller d’orfebreria i d’esmalts de Lluís Masriera i Rosés.

Mascaró, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.

És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.

Lleopard, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).

Guardiola i Farrés, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936 – )

Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim.

Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.

Carreras i Aragó -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.

Gaietà Carreras i Aragó  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Josep Carreras i Aragó  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Francesc Carreras i Aragó  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.

Belau, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d’objectes d’ús eclesiàstic.

Realitzà una custòdia notable per a l’església de Santa Anna de Barcelona.