(l’Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor)
Partida i despoblat, al límit dels dos municipis.
(l’Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor)
Partida i despoblat, al límit dels dos municipis.
(Oliva, Safor, 23 març 1718 – València, 29 març 1801)
(o Mayans) Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva.
En certa manera, ocupant-se sobretot d’aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba.
Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d’on fou rector de la universitat el 1775.
A la mort del seu germà continua l’obra empresa, especialment l’edició de les Opera omnia de Joan Lluís Vives.
(Oliva, Safor, 9 maig 1699 – València, 21 desembre 1781)
(o Mayans) Filòleg, escriptor i erudit. Germà de Joan Antoni. Va seguir l’escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar.
Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l’Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans.
Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l’escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l’equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva.
És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l’ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.
Caseria, entre la ciutat i la platja.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Oliva, Safor, segle XVII)
Historiador i poeta en castellà. Sastre d’ofici, resident a Oliva.
Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.
(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.
Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.
És autor de diverses obres didàctiques.
Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.
(Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)
Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.
Despoblat, a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.
(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)
Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.
Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).
Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.
És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.