Arxiu d'etiquetes: Oliva

Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de

4 Respostes

(Oliva, Safor, segle XV – 1536)

(dit també Ramon de Riu-sec)  Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta. Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Prengué part en el setge de Màlaga (1487) i en les campanyes de Ferran II de Catalunya a Nàpols.

Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó i de Portugal, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats.

Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo (1511), en el qual figuren unes Cobles seves. Protector de l’humanista Joan Baptista Anyes, l’elegí com a preceptor del seu nebot i successor Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec.

És autor d’un sonet, en castellà, a la fi de la traducció castellana d’Orlando Furioso d’Ariosto, de Jerónimo de Urrea. Gil i Polo l’inclogué entre els poetes valencians en el seu Canto del Turia.

Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gilabert de

3 Respostes

(Oliva, Safor, 1499 – 25 octubre 1550)

Noble i poeta. Tercer comte d’Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d’ell.

El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran I de Cardona i Enríquez. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora.

Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar.

Fou el pare de Magdalena i de Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona.

Centelles i de Montcada, Gaspar de

1 Resposta

(Oliva, Safor, segle XVI – València, 17 setembre 1564)

Noble. Fill d’un Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno.

El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel de Centelles i de Montcada, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559.

Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l’any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 1567.

Burguera, sequiol de

Deixa un comentari

(Oliva, Safor)

Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del terme.

Bullent, riu

6 Respostes

(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)

Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.

Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.

És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

Brines i Bañó, Francesc

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 22 gener 1932 – Gandia, Safor, 20 maig 2021 )

Poeta en castellà. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d’Oxford.

És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l’assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995).

El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes.

Bovar, sequiol de -Safor-

Deixa un comentari

(Oliva, Safor)

Sèquia, a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.

Bomba, la -Safor-

Deixa un comentari

(Oliva, Safor)

Partida i caseriu, entre la ciutat i la Platja d’Oliva.

Aigüesblanques

1 Resposta

(Oliva, Safor)

Partida i caseriu, prop del mar, al sud de la platja d’Oliva.

Llorca i Vives, Bernadí

(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.

Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).

Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.