Arxiu d'etiquetes: Noguera

Sant Miquel de Montmagastre

(Artesa de Segre, Noguera)

Antic monestir canonical, situat a Montmagastre, dins l’antic terme d’Anya.

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià. El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger. El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger.

Durant els segles XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells. En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger. Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui abandonat.

El seu temple romànic, en ruïnes, es troba cent metres més avall que el castell i té dues criptes. La volta es reedificà al segle XVIII i té restes de pintures murals del segle XIV. El trasllat del nou poble al pla l’ha fet abandonar totalment.

Sant Domènec de Balaguer

(Balaguer, Noguera)

Convent de dominicans, erigit per designi d’Ermengol de Cabrera, comte d’Urgell, que disposà en testament, el 1314, que els seus marmessors fundessin a l’horta de Balaguer un convent de Pares Predicadors, així com la dotació de la nova casa.

La seva voluntat no fou executada fins molts anys després, i el 1350 l’església encara no era acabada.

Durant el setge del 1413 sofrí nombroses mutilacions, i més tard, a causa d’alguna altra calamitat, el temple fou escurçat una tercera part.

Consta d’una sola nau amb petites capelles laterals i absis de set cares. El claustre és molt remarcable per la seva finor i estilització. La comunitat de dominicans fou dispersada el 1835; l’any 1881 el convent fou cedit als franciscans.

Salgar -Noguera-

(Foradada, Noguera)

Santuari (Santa Maria de Salgar) i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi. Confiat als carmelitans (1404), hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del s XII; el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent. Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari.

Els edificis foren malmesos durant la guerra civil. Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari.

Preixens (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,67 km2, 315 m alt, 443 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, a la ribera del Sió -que el travessa d’est a oest-, als estreps septentrionals de la serra d’Almenara.

A l’agricultura preponderen els conreus de secà, i produeix principalment cereals; al regadiu hi ha fruiters i blat de moro. Complementa l’economia local la ramaderia de bestiar boví, oví, porcí i les granges avícoles i de conills; indústries derivades. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.

El poble és a la dreta del Sió; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i destaca el castell de Preixens, tots dos d’origen romànic.

El municipi comprèn els pobles de Pradell de Sió i les Ventoses, el castell de Pradell, la quadra i santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Ponts (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitutEscola

Penelles (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 25,51 km2, 276 m alt, 463 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Urgell, a l’extrem sud-est de la comarca, al peu de la serra de Bellmunt, a la plana de regatge del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre. La vegetació natural, el carrascar, ha desaparegut gairebé del tot per l’expansió dels conreus.

Agricultura de regadiu (gra, farratges i fruiters), però hi preponderen els conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). És important la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i també l’aviram. La indústria deriva de l’agricultura (farina, oli, producció de vi). Àrea comercial de Balaguer. Població en descens.

El poble és aturonat en una cruïlla de camins al nord del terme; l’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els llogarets d’Almassor i de Bellestar, les caseries dels Falcons i de Torreneral, el castell del Remei i el terme rural de la Pobla de Pradell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Os de Balaguer (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 135,96 km2, 463 m alt, 1.013 hab (2017)

0nogueraSituat als estreps de la serra de Montclús, al contacte amb la Depressió Central, al centre de la qual hi ha la serra d’Os (913 m alt), a la riba esquerra del Farfanya, al nord-oest de Balaguer.

A les vores del Farfanya s’estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. Àrea comercial de Balaguer.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Miquel. L’antic castell d’Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d’Urgell el 1116.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, els santuaris de Cèrvoles i d’Aguilar, l’enclavament de Gerb, el terme rural d’Almassí, els despoblats de Montessor i de Blancafort, la central elèctrica de Canelles i el poble d’Alberola.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Oliola (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 86,28 km2, 452 m alt, 211 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, a l’esquerra del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Urgell i la Segarra.

L’economia és típicament cerealística de secà; el conreu més important, després de l’ordi i el blat, és la vinya. Complementen l’economia les granges de bestiar porcí i el bestiar oví. Àrea comercial de Ponts. Disminueix demogràficament: 923 hab el 1900, 528 hab el 1960 i 265 el 1981.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Tirs.

El municipi comprèn, a més, l’antic Terme de Ponts (que comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos, Gratallops, Masbrú, Masdentorres i Meravella), el poble de Coscó, l’antic poble i actual masia de Castellblanc i els antics llocs de Canosa, Claret, Renant i Arguells.

Enllaços web:  Ajuntament Estadístiques

Noguera, la

Comarca de Catalunya: 1.784,07 km2, 38.726 hab (2017), densitat: 21,71 h/km2, capital: Balaguer

0nogueraFormat per 30 municipis: Àger – Albesa – Algerri – Alós de Balaguer – Artesa de Segreles Avellanes i Santa Linya – Balaguerla Baronia de RialbBellcaire d’Urgell – Bellmunt d’Urgell – Cabanabona – CamarasaCastelló de Farfanya – CubellsForadada – Ivars de NogueraMenàrguens – Montgai – Oliola – Os de Balaguer – Penelles – PontsPreixensla Sentiu de Sió – Térmens – Tiurana – TorrelameuVallfogona de Balaguer – Vilanova de l’Aguda – Vilanova de Meià

Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, al sud-oest amb el Segrià i a l’oest amb Aragó.

GEOGRAFIA FÍSICA – S’hi distingeixen dos sectors: l’alta i la baixa Noguera. L’alta Noguera comprèn la serralada pre-pirinenca del Montsec, que, tallada per les dues Nogueres, s’individualitza en el Montsec d’Ares i el de Rúbies, al peu dels quals s’estenen la vall d’Àger i la conca de Meià, i el Segre Mitjà, sector d’aquest riu que drena la Depressió Central. La Noguera baixa esta formada per la Noguera estricta, compresa entre el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i, a partir de la ribera del Sió, la plana d’Urgell, regada pel canal d’Urgell. La meitat meridional presenta clima mediterrani amb tendències continentals i al Montsec és de muntanya mitjana; pluges escasses (300-500 mm).

pobl_nogueraPOBLACIÓ – A la dècada de 1981-91 ha experimentat una minva del 3,5%. Distribuïda per sectors, la població activa es reparteix de la manera següent: sector primari (27,1%), secundari (35,2%) i terciari (37,7%).

ECONOMIA – Agricultura (cereals, farratges, fruiters) i ramaderia (porcina, ovina i avicultura), indústria escassa (paperera, confecció, agroalimentària, metal·lúrgica) concentrada a Balaguer i també a Artesa de Segre i Ponts. A més de Balaguer, els nuclis principals són: Artesa de Segre, Ponts, Vallfogona de Balaguer, Albesa i Bellcaire d’Urgell.

HISTÒRIA – Fortificats pels musulmans diversos indrets, com Balaguer o la Ràpita, els comtes d’Urgell conqueriren els territoris de la ratlla del Segre, i el 1105, amb la conquesta de Balaguer, que feren capital del comtat, finalitzà l’expansió urgellenca. D’altra banda, els comtes de Barcelona crearen entorn de Camarasa la marca de Camarasa. A partir del segle XII començà la repoblació i s’hi bastiren nombrosos castells com el de Montsonís, la baronia de Sant Oïsme, la Ràpita o el Castell Formós de Balaguer. Els límits de la comarca tal com avui es coneixen, llevat d’Alfarràs i la Portella (que el 1990 passaren al Segrià), no es constituïren fins a la divisió territorial de la Generalitat el 1936.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiques

Montgai (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,94 km2, 286 m alt, 636 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s’estén a banda i banda del riu.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentat pel canal d’Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l’avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l’economia. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a l’esquerra del riu Sió, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció, del segle XVIII, amb una façana barroca, i per l’antic castell de Montgai.

A l’altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit d’Urgell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFira de Màgia