Arxiu d'etiquetes: Noguera

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ivars de Noguera (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,14 km2, 314 m alt, 351 hab (2016)

0noguera

Situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb l’Aragó, al nord de Lleida. Dins el terme hi ha l’embassament de Santa Anna, en el qual hi desemboquen els barrancs del Molí de Boix, la Carrerada i la Creu.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, principalment de secà (cereals, oliveres i vinya), el regadiu (arbres fruiters -pera llimonera- i alfals) és alimentat amb aigua de la Noguera a través de la sèquia d’Ivars, la ramaderia (de llana, cria de porcs i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres amb explotació de calcàries. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

Al poble es destaca l’església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià.

Al terme li va ésser agregat el 1964 el poble de Boix, en part inundat avui pel pantà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Foradada (Noguera)

10 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,55 km2, 455 m alt, 172 hab (2016)

0noguera

A l’esquerra del Segre, que limita el terme pel nord i al peu del tossal de Boada. El relleu és accidentat, al nord, per la serra del Munt i, al sud, per la de Montclar.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà (blat, vinya i olivera), a la de regadiu, gràcies al canal d’Urgell (hortalisses, farratges i patates) i la ramaderia (ovina, porcina i bovina). Àrea comercial d’Artesa de Segre. La població ha disminuït notablement, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

El poble té un aire pintoresc, al vessant meridional de la serra del Munt, sota mateix d’una penya foradada; l’església de Sant Pere depèn de la de Montsonís.

El terme comprèn també la caseria de Valldeixils, els pobles de Marcovau, Montsonís i Rubió d’Agramunt, el santuari de Salgar, amb església romànica de claustre renaixentista, i l’antic castell de Malagastre.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Cubells (Noguera)

13 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 39,17 km2, 499 m alt, 373 hab (2016)

0noguera

Situat a la part més septentrional de la plana d’Urgell, al nord-est de la ciutat de Balaguer. El relleu és accidentat per les serres de Carbonera, de Montclar i de Bellmunt.

Els recursos del municipi es basen en la ramaderia (bestiar porcí, de llana i aviram) i l’agricultura: el regadiu, alimentat amb aigua del canal d’Urgell, si bé predomina el secà (oliveres, patates i sobretot cereals). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Balaguer. La població, amb tot, ha disminuït notablement en les últimes dècades.

La vila és aturonada al cim d’un anticlinal diapíric, al sector muntanyós del terme; hi destaquen l’església romànica de Santa Maria del Castell, amb una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques (segle XIII) i l’església parroquial de Sant Pere, amb un valuós retaule de pedra del segle XIV dedicat a Santa Úrsula i una imatge en alabastre de la Mare de Déu, del segle XIII. El castell de Cubells passà a formar part de la marca de Camarasa.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Torre de Fluvià i el despoblat de Puigs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelló de Farfanya (Noguera)

17 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 52,62 km2, 358 m alt, 556 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, als contraforts de la serra Llarga. El terreny és moderadament accidentat per la serra Llarga, amb boscos d’alzines i roures i pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals -blat, ordi- i oliveres), el regadiu (farratge, fruiters i cereals), la ramaderia (bestiar boví, porcí, aviram i conills) i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Balaguer.

La vila, antigament emmurallada, és a la dreta del Farfanya, al peu de les ruïnes del castell de Castelló, d’origen islàmic, i de l’església parroquial de Santa Maria, gòtica (fi del segle XIV), que conserva el sepulcre d’Ermengol IX d’Urgell i dos notables retaules de pedra; dins la vila també hi destaca l’església de Sant Miquel, amb portalada romànica; i alguns casals renaixentistes i carrers porticats.

Dins el municipi hi ha l’antic terme i granja de Torredà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Camarasa (Noguera)

32 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanabona (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 14,16 km2, 421 m alt, 77 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Lleida, a l’est de la comarca, al límit amb la de la Segarra, a l’esquerra del Llobregós, a l’altiplanura que separa la vall d’aquest riu de la del Sió. Part del territori és ocupat per alzinars, rouredes i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb únicament conreus de secà (cereals i vinya). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Ponts. La davallada demogràfica iniciada al final del segle XIX s’hi ha accentuat els darrers anys.

El poble és situat prop del torrent de la Rabassa, l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, d’origen romànic i molt reformada a final del segle XVII. El castell de Cabanabona és esmentat el 1040 com uns dels del límit meridional del comtat d’Urgell.

Al sud del terme es troben l’antic poble de Vilamajor d’Agramunt i el santuari de Sant Pol.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellpuig de les Avellanes

28 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya.

Fou fundat pel comte Ermengol VII d’Urgell, l’any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s’hi feren enterrar. En la segona meitat del segle XVIII hi va florir una important escola d’erudició i investigació històrica. Hi destacaren l’abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

L’aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums.

Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d’Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes.

S’hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels segles XV i XVI. L’església, iniciada al començament del segle XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.

Bellmunt d’Urgell (Noguera)

3 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 5,11 km2, 379 m alt, 188 hab (2016)

0nogueraSituat en una plana, a l’est de la ciutat de Balaguer, accidentada només per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt (379 m), límit meridional de la serra del Sió.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu (blat, ordi i alfals), que aprofita l’aigua del canal d’Urgell. Tant els conreus de secà (que produeixen olives i blat), com la ramaderia (bestiar porcí i boví), fan de complement. També hi ha granges de conills. Àrea comercial de Balaguer.

Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, tanmateix, ha disminuït progressivament durant tot el segle XX.

El poble es troba al cim de la serra de Bellmunt; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, del segle XVI. Pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellcaire d’Urgell (Noguera)

10 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 31,38 km2, 267 m alt, 1.263 hab (2016)

0nogueraSituat al sud de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i a l’esquerra del Segre, en un territori pla, al sud-est de Balaguer. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts de la serra d’Almenara.

L’agricultura de regadiu (blat, ordi, blat de moro, alfals i arbres fruiters), molt mecanitzada i alimentada amb aigua del canal d’Urgell, ocupa una de les superfícies de conreu més extenses de la comarca; hi ha també conreus de secà (cereals, oliveres i vinya). També són importants la ramaderia (bestiar boví i porquí) i l’avicultura. Algunes activitats industrials (materials per a la construcció i tèxtil) complementen la vida econòmica del municipi. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer; l’església parroquial de Santa Maria fou molt de temps sufragània de Balaguer.

Dins el terme es troben la caseria de Pedrís, l’antic terme de Filella, el terme rural del Penal i el despoblat de la Saida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques