Arxiu d'etiquetes: Noguera

Vilanova de Meià (Noguera)

43 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 105,24 km2, 633 m alt, 401 hab (2017)

0nogueraSituat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec.

Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Artesa de Segre.

La vila és a la dreta del riu Boix; l’església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera, l’antic castell d’Orenga, els antics llocs i quadres de Colldorenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d’Obac i de Sant Alís.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de l’Aguda (Noguera)

12 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 53,68 km2, 409 m alt, 206 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l’olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Àrea comercial de Ponts.

El poble és a la dreta del torrent de Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic castell de l’Aguda, l’antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l’església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l’Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallverd -Noguera-

4 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallverd), situat a l’antic terme de Tragó de Noguera, d’origen desconegut.

Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó. Era constituït en monestir cistercenc el 1172, i d’ell tragué la comtessa Àuria de Pallars les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca; és, per tant, anterior al grup de Vallbona de les Monges. Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina.

L’any 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer. Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet.

Resten només poques ruïnes de l’església i el claustre.

Vallfogona de Balaguer (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 26,97 km2, 235 m alt, 1.867 hab (2017)

0nogueraSituat a l’esquerra del Segre, al sector sud de la comarca.

Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell i del canal del Sió; els conreus més estesos són els de cereals, arbres fruiters (pomeres i pereres), alfals i hortalisses; al secà, vinya i oliveres. Ramaderia (ovina, bovina i porcina), a més de granges d’aviram. Indústria de la construcció i derivada del sector agrícola (pinsos). Àrea comercial de Balaguer.

El poble és al sector del nord-oest del terme, prop del Segre; església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Poblat pre-romà dit la Pedrera de Vallfogona, descobert el 1958.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Ràpita i de Carbona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelameu (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 10,93 km2, 201 m alt, 715 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb el Segrià, a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana (límit occidental) i del Segre (límit oriental), poc abans de llur confluència.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu (cereals, farratges i fruiters), que utilitzen aigües derivades del riu a través de la sèquia de Torrelameu. Ramaderia ovina i porcina, Aviram. Àrea comercial de Lleida.

Poble d’origen àrab. Església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica. El lloc fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell vers el 1147, però fou incorporat al bisbat de Lleida i atorgat als hospitalers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tiurana (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 15,86 km2, 387 m alt, 76 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà.

L’agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d’aviram. Activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d’entrada. L’antic castell de Tiurana és esmentat al segle XIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Térmens (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.

Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.

Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Suda de Balaguer, la

8 Respostes

(Balaguer, Noguera)

(o Castell Formós)  Antic castell musulmà, sobre un tossal que s’alça entre els d’Almatà i de la ciutat actual, fortificat l’any 897 i refet el 1105. El 1319 hi nasqué el futur rei Pere III de Catalunya-Aragó.

Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell i l’església de Santa Maria de la Suda, destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell.

Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració.

Sentiu de Sió, la (Noguera)

10 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 29,62 km2, 281 m alt, 445 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, aigua amunt de la plana de Balaguer, a banda i banda del Sió, afluent del Segre, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt.

Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, ametllers, oliveres, vinya). Els conreus de regadiu són possibles gràcies al canal d’Urgell i es destinen a cereals, farratges (alfals) i fruiters (pera llimonera, especialment). La ramaderia consisteix en bestiar oví, boví, porcí i granjes de conills. Hi ha una cooperativa agrícola i una de teixits. Àrea comercial de Balaguer. El 1930, any en què fou separat de Bellcaire d’Urgell, tenia 892 hab.

El poble és situat a l’esquerra del Sió; l’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida sobre el solar de l’antic castell islàmic. Esdevingué al segle XVI centre de la baronia de la Sentiu.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Muller i de Bensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Meià, priorat de

10 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià. Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del segle XI.

Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després. El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent; per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou.

El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení. El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el 1205 per l’abat Bertran, que en reconstruí l’església el 1210.

Al llarg del segle XIII fou posat sota la dependència de Ripoll, i tenia un prior amb una comunitat composta de tres monjos, vuit canonges i alguns donats masculins i femenins.

Durant tres segles continuà com a priorat benedictí i canònica, regida per un monjo ripollès. El 1592 el papa Climent VIII intentà de secularitzar-lo pel seu caràcter canonical i envià els seus béns a Serrateix. Això portà a un plet, que guanyà el prior de Meià, invocant la nova exempció i el caràcter benedictí de la casa.

Obtinguda la independència de Ripoll i la seva exempció davant el bisbe d’Urgell, entrà en qualitat de priorat exempt a la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins a l’exclaustració. Els priors exercien la jurisdicció civil i eclesiàstica sobre molts pobles i parròquies que formaven el territori exempt del monestir.

L’església actual del monestir fou refeta al segle XVII.