(Os de Balaguer, Noguera)

Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallverd), situat a l’antic terme de Tragó de Noguera, d’origen desconegut.

Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó. Era constituït en monestir cistercenc el 1172, i d’ell tragué la comtessa Àuria de Pallars les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca; és, per tant, anterior al grup de Vallbona de les Monges. Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina.

L’any 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer. Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet.

Resten només poques ruïnes de l’església i el claustre.

(Vilanova de Meià, Noguera)

Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià. Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del segle XI.

Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després. El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent; per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou.

El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení. El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el 1205 per l’abat Bertran, que en reconstruí l’església el 1210.

Al llarg del segle XIII fou posat sota la dependència de Ripoll, i tenia un prior amb una comunitat composta de tres monjos, vuit canonges i alguns donats masculins i femenins.

Durant tres segles continuà com a priorat benedictí i canònica, regida per un monjo ripollès. El 1592 el papa Climent VIII intentà de secularitzar-lo pel seu caràcter canonical i envià els seus béns a Serrateix. Això portà a un plet, que guanyà el prior de Meià, invocant la nova exempció i el caràcter benedictí de la casa.

Obtinguda la independència de Ripoll i la seva exempció davant el bisbe d’Urgell, entrà en qualitat de priorat exempt a la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins a l’exclaustració. Els priors exercien la jurisdicció civil i eclesiàstica sobre molts pobles i parròquies que formaven el territori exempt del monestir.

L’església actual del monestir fou refeta al segle XVII.

(Artesa de Segre, Noguera)

Antic monestir canonical, situat a Montmagastre, dins l’antic terme d’Anya.

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià. El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger. El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger.

Durant els segles XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells. En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger. Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui abandonat.

El seu temple romànic, en ruïnes, es troba cent metres més avall que el castell i té dues criptes. La volta es reedificà al segle XVIII i té restes de pintures murals del segle XIV. El trasllat del nou poble al pla l’ha fet abandonar totalment.

(Balaguer, Noguera)

Convent de dominicans, erigit per designi d’Ermengol de Cabrera, comte d’Urgell, que disposà en testament, el 1314, que els seus marmessors fundessin a l’horta de Balaguer un convent de Pares Predicadors, així com la dotació de la nova casa.

La seva voluntat no fou executada fins molts anys després, i el 1350 l’església encara no era acabada.

Durant el setge del 1413 sofrí nombroses mutilacions, i més tard, a causa d’alguna altra calamitat, el temple fou escurçat una tercera part.

Consta d’una sola nau amb petites capelles laterals i absis de set cares. El claustre és molt remarcable per la seva finor i estilització. La comunitat de dominicans fou dispersada el 1835; l’any 1881 el convent fou cedit als franciscans.