Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el segle XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.
Poble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l’esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d’Urgell.
L’església parroquial és annexa de la de Vilves.
El segle XIII és esmentat el castell de Collfred.
Poble (495 m alt) de l’antic terme de Tudela de Segre, al vessant occidental de la muntanya de Grialó.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Castelló de Farfanya, Noguera, 1259 – 1260)
Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar I d’Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I el Conqueridor.
Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.
Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l’edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari.
Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Asia del Cretaci inferior.
Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa.
Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable.
Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh.
(Noguera, segle XI – segle XIV)
Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera.
Pere I el Catòlic donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el Conqueridor el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa.
El 1314 fou lliurada per Jaume II el Just als comtes d’Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona.
Poble (306 m alt), aturonat a la dreta del Sió.
El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet.
L’església de Santa Maria (1758) depèn de la parròquia de Montgai.
Dades dels Països Catalans 