(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, situat a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta.
Al segle XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de l’antic d’Anya, però dependent del partit judicial de Tremp; fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris.
L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.
Llogaret, al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar.
L’església, que des del segle XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al segle XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Pla d’Urgell).
Fou cap d’un municipi (que comprenia el terme rural d’Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix segle XIX.
Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers.
Comprenia els pobles de Lluçars, que n’era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera.
Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa.
Fou agregat abans del 1930 al municipi actual.
Poble, situat a la dreta del riu Boix, poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre.
Constituí un municipi fins després del 1920 juntament amb els pobles de Vernet, la Clua de Meià i la Vall d’Ariet, separat del d’Artesa de Segre per aquest riu.
Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa.
(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)
Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.
El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.
(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).
(ant: l’Ametlla de Balaguer) Poble de l’antic municipi de Fontllonga, a la vall d’Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d’Ares. És el nucli de població més important del municipi.
L’estació d’Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noguera Pallaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme.
Els castells i llocs de l’Ametlla i del Montaspre foren adquirits pel monestir d’Àger el 1333.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble (486 m alt), a 2 km a l’esquerra del Llobregós.
És situat dins el sector del terme municipal que constituïa l’antiga baronia, i després municipi, de Ribelles, poble de la parròquia del qual depèn.
Jaciment d’època islàmica situada al nord de la ciutat. Ocupa una extensa planura de 27 ha i és protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades.
A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar. A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat octogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats al segle XI. Hom hi troba també restes d’un cementiri islàmic.
