Arxiu d'etiquetes: nobles

Vallès-Reus de Solleric i Orlandis, Miquel de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1723 – 1790)

Noble i polític. Cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l’illa.

Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària (1783) pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances.

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)

Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.

El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.

Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.

El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.

Urtx, Galceran d’ -varis bio-

1 Resposta
  1. Galceran (I) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?)  Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
  2. Galceran (II) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1247)  Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
  3. Galceran (III) d’Urtx  (Catalunya, segle XIII – després 1279)  Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
  4. Galceran d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII)  Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
  5. Galceran d’Urtx  (Cerdanya, segle XIII)  Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.

Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1955 – )

Corporació nobiliària. Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis. S’hi admeten les dones.

Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del Regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial.

Trènor i Palavicino, Tomàs

4 Respostes

(València, 6 abril 1864 – Madrid, 21 març 1913)

Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l’Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l’Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l’organització de l’Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València.

Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació.

Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcárraga.

Toussaint de la Pierre, Jean

Deixa un comentari

(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)

Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.

Thous, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – 1374)

Noble. Fou comanador d’Onda, Castellfabib i Peníscola, i fou nomenat mestre de Montesa el 13 de novembre de 1327.

En temps de Pere III el Cerimoniós fou un dels més valents capitans, i un dels més addictes al rei en les lluites contra els unionistes, els quals va derrotar a Albocàsser. També contribuí a la gran victòria de Mislata.

Teodomir

3 Respostes

(País Valencià, vers 670 – vers 743)

Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant.

Teixidor i de Bellvís, Vicent

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.

Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.

Sureda de Sant Martí i Desbrull, Domènec

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)

Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.

Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.