Arxiu d'etiquetes: nobles

So i d’Aragall, Bernat (VI) de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – 1413)

Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d’Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya.

Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411.

La seva néta fou Blanca de So i de Sagarriga (Catalunya Nord, segle XV)  Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.

So, Bernat de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.

Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.

Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV)  Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Santapau i Branciforte -germans-

2 Respostes

Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.

Antoni de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

Maria Antònia de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.

Francesc de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590)  Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:

  • Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.

Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, Germandat del

1 Resposta

(País Valencià, 1917 – )

Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja.

Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.

Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla, Francisco Gómez de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – 1635)

Noble. Fill de Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Fou sisè marquès de Dénia. Només deixà dues filles, una de les quals fou:

Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera (Castella, segle XVII – 1651)  Dama. Setena marquesa de Dénia. Fou casada amb Lluís d’Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona.

Sandoval-Rojas y de Mendoza, Bernardo de

1 Resposta

(Castella, segle XVI – 1536)

Noble. Fill de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. Fou segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom reial i curador de la reina Joana I la Boja.

Fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia. Lluità al Rosselló contra els francesos.

El seu fill fou Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez (Castella, segle XVI – 1570)  Noble. Fou tercer marquès de Dénia. A la mort del seu pare continuà el càrrec de custodi de la reina Joana I la Boja fins que aquesta morí. Fou el pare de:

Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga (Castella, segle XVI – 1574)  Noble. Fou el quart marquès de Dénia. Pare de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja i de:

Juan de Sandoval-Rojas y de Borja  (Castella, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou lloctinent general de València.

Sanç de Mallorca

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV)

Segon fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló.

Safortesa-Tagamanent i Sunyer -germans-

1 Resposta

Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.

Safortesa i Marc, Mateu de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).