Arxiu d'etiquetes: nobles

Ponç i de Guimerà, Joan Josep de

(Montclar d’Urgell, Urgell, 1625 – Landau, França, 1690)

Noble. Baró de Montclar. Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV.

En morir el seu pare (1653), Lluís XIV li concedí una pensió de 3.000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria.

En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat.

Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general.

Ponç I d’Urgell

(Catalunya, 1211 – 1243)

Comte d’Urgell (1226-43). Fill primogènit de Guerau I d’Urgell, vescomte de Cabrera, i d’Eilo Fernández de Castro.

Fou el primer del casal dels Cardona a qui fou reconegut (1236) el títol de comte d’Urgell, ja que l’hereva legítima era Aurembiaix, filla d’Ermengol VIII (mort 1209) i d’Elvira (morta 1220).

L’ocupació indiscutida del govern urgellenc per part de Guerau I des del 1213 en detriment d’Aurembiaix, llavors casada amb Àlvar Pérez, acabà amb el retorn d’aquesta a Catalunya (1228).

Jaume I hagué d’intervenir militarment al comtat d’Urgell i reeixí a expulsar-ne els Cabrera. En morir Guerau repartí les possessions als fills: a Ponç li tocà el comtat d’Urgell; a Guerau, el vescomtat de Cabrera, i a Àlvar, el d’Àger.

El 1231 morí Aurembiaix i aleshores Ponç I es proclamà comte d’Urgell, amb l’ajut dels comtes de Foix i de Pallars, i els vescomtes de Castellbó i de Cardona. Mogué guerra contra Jaume I i aquest s’avingué a signar la pau i reconèixer els Cabrera com a comtes d’Urgell (1236) a canvi de fer-se feudataris seus i de cedir-li Lleida i Balaguer (fins al 1242).

Havia contret matrimoni amb Aurembiaix de Montcada i després amb Maria Giron. L’hereu, Ermengol IX, no pogué ocupar el tron comtal, que llavors passà al fill segon, Àlvar (o Roderic). D’altres fills foren Ponç, Guerau, Elionor, muller de Ramon de Montcada, i:

Ponç d’Urgell  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. És conegut per l’esment que en fa el gran cronista aragonès Zurita.

Ponç VI d’Empúries

(Catalunya, vers 1290 – 1322)

(o Ponç Hug, o Malgaulí)  Comte d’Empúries (1313-22). Era fill segon de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera, i successor del seu germà Hug (mort 1309).

A la mort del seu pare (1313), heretà el comtat d’Empúries ple de deutes i de litigis amb la seu de Girona. Es coalitzà amb la casa de Cardona contra Jaume II el Just en les lluites per la successió del comtat d’Urgell. Es reconcilià després amb el monarca i aquest li concedí el vescomtat de Bas (1315).

Per tal de satisfer els nombrosos deutes s’hagué de despendre de diverses rendes, com el bovatge del comtat, i de la possessió de diversos castells.

Casat amb Elisabet, filla de Frederic II de Sicília, n’hagué una filla pòstuma, Marquesa, que morí molt aviat.

Heretà el comtat el seu cosí segon Hug VI d’Empúries.

Ponç V d’Empúries

(Catalunya, vers 1264 – 1313)

(o Ponç Hug) Comte d’Empúries (1277-1313). Fill d’Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

Enemistat amb la seva mare pel cobrament de rendes indegudes als vassalls de Bas, a la mort d’Hug V, aquesta s’estimà més de vendre el vescomtat al rei Pere II el Gran i les rendes del dot marital a la seu de Girona, abans que deixar-les al seu fill.

Es casà el 1282 amb Marquesa, hereva del vescomtat de Cabrera, i restà fidel a Pere II durant la revolta nobiliària. El 1283 acompanyà el rei en el desafiament de Bordeus, i el 1285 combaté contra els croats de Felip l’Ardit que envaïren Empúries. Durant la contesa salvà la vida del rei, el qual el recompensà retornant-li el vescomtat de Bas i amb diversos castells.

Més endavant fou home de confiança d’Alfons II el Franc (1285-91), i a Sicília, on havia passat amb el seu germà Huguet, prestà fidelitat també a Jaume II el Just, amb el qual retornà a Catalunya.

Les desavinences amb el rei, però, no trigaren a aparèixer, en mostrar-se Ponç partidari de Frederic II de Sicília. En represàlia per una actuació dels tribunals reials en contra seu, el 1303 cometé actes de violència contra les forces del rei establertes al seu comtat i prengué dures mesures contra el monarca i contra la seu de Girona. Jaume II pretengué d’enfrontar-s’hi per les armes, però Ponç, arruïnat, s’hi sotmeté sense resistència (1306).

Assassinat el seu hereu, Hug (1309), anà de nou a Sicília, on el seu altre fill, Malgaulí, contragué matrimoni amb Elisabet, filla de Frederic de Sicília.

Enfrontat altre cop amb Jaume II (1313), aquest li envaí el territori i l’obligà novament a sotmetre’s.

Deixà hereu Malgaulí, que adoptà el nom de Ponç VI d’Empúries.

Ponç IV d’Empúries

(Catalunya, vers 1205 – 1269)

Comte d’Empúries (1230-69). Era fill d’Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.

Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València.

Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d’endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills.

Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l’Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d’Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona.

Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l’anterior.

El succeí el seu fill Hug V d’Empúries, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona.

Ponç III d’Empúries

(Catalunya, vers 1135 – 1200)

Comte d’Empúries (1173-1200). Fill d’Hug III d’Empúries i de Jussiana d’Entença, succeí el seu pare a la mort d’aquest (1173).

Home religiós, culte i pacífic, posà el comtat sota la protecció de la Santa Seu i donà protecció a l’orde del Temple.

Hagué de fer front a una greu crisi econòmica, tal com ho demostren els deutes reconeguts a l’església gironina, agreujada (1193) per la pesta i d’altres calamitats que afectaren el país.

Vidu d’Adelaida, contragué nou matrimoni amb Ermessenda de Peratallada, de la qual se separà poc temps abans de la seva mort.

El succeí el seu fill Hug IV d’Empúries.

Ponç II d’Empúries

(Catalunya, vers 1070 – 1154)

Comte d’Empúries (1116-1154). Fill d’Hug II d’Empúries i de Sança d’Urgell.

Encerclat els seus territoris pels dominis dels comtes de Rosselló i de Barcelona, prestà vassallatge el 1121 a Gausfred III de Rosselló i l’any següent a Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual rebé en féu diverses possessions a l’antic comtat de Besalú.

Vers el 1128, envaí territoris de Berenguer Renard de Peralada, s’apropià de delmes del bisbe de Girona i, finalment, arrabassà diversos castells del comtat de Besalú, integrat aleshores al comtat de Barcelona. Aixó l’emmenà a la guerra amb el comte de Barcelona, el qual el derrotà, el féu presoner i l’obligà a indemnitzar els afectats.

La mort de Ramon Berenguer III aturà les hostilitats, però després es llançà un altre cop a la captura de feus de vassalls del comte barceloní. Ramon Berenguer IV el derrotà i l’obligà a signar la pau (1138), a jurar-li fidelitat i a restituir els danys comesos. El 1149 era a la campanya de Lleida fent costat al sobirà de Barcelona.

Es casà amb Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III d’Empúries.

Ponç I d’Empúries

(Catalunya, vers 990 – 1078)

Comte d’Empúries–Peralada (1040-78). Fill i successor d’Hug I d’Empúries, inicià el govern comtal a la mort del seu pare (1040) i procurà de mantenir bones relacions amb els comtats veïns.

El 1064 fou consagrada la seu de Castelló d’Empúries. Entre aquesta data i el 1066 fou present a l’assemblea de pau i treva celebrada a Toluges (Rosselló) juntament amb d’altres comtes catalans.

Reté homenatge al comte Ramon Berenguer I de Barcelona com a vassall seu, i es casà amb Adelaida, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú.

A la seva mort fou repartit el patrimoni territorial: Hug II d’Empúries, el primogènit, heretà Empúries, i Berenguer, Peralada.

Planella i de Fiveller, Gaietà de

(Barcelona, 1776 – 24 octubre 1863)

Humanista. Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar.

Membre de l’Arcàdia de Roma (amb el nom de Bianoris Ippolimici), el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Col·laborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí.

Plandolit i d’Areny, Guillem de

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 19 febrer 1822 – Tolosa, Llenguadoc, França, 23 febrer 1876)

Noble i síndic general de les Valls d’Andorra. Tercer baró de Senaller i Jordana (1851). Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino.

Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny. Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana (morta el 1846) en la baronia de Senaller i Gramenet.

El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona.

Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra (1866), que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles estructures andorranes.

El 1870 establí un noviciat de jesuïtes a la seva casa d’Andorra la Vella.